TOTS ELS PAISOS: UNIU-VOSI

I5 de Juny

La campanya electoral ha començat, ara ja de forma oficial. Dintre de tres setmanes se ce- lebraran a Espanya, per primera vegada després de quaranta anys, eleccions parlamentàries. No seran encara unes eleccions plenament lliures però sí unes eleccions decisives per al futur de Catalunya i d'Espanya.

ÒRGAN CENTRAL DEL PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA

Seran una fita crucial per guanyar la lliber- tat sense exclusions, per aconseguir l'amnistia, per assolir la correlació de forces imprescindi- ble per obtenir l'Estatut i per resoldre en un sentit progressiu la crisi econòmica. Per can- viar la vida. Els franquistes ho saben. Per això volen impedir les eleccions o que aquestes se celebrin en un clima de por i de temor que els doni el triomf i els permeti fer tornar enrere la roda de la història.

Barcelona, del 23 al 29 de Maig de 1977 preu: 15 pessetes

Número 482

Gregori López Raimundo a ETataró

Eleccions per fe Í/

MARESME (Toni A.Serra).— "Les víctimes d'ambdós bàndols que han caigut aquests dies al País Basc ens recorden que l'amnistia, la lliber- tat dels presos, és un requisit indis- pensable per a la normalització de la vida política del nostre país, perquè hi hagi eleccions lliures, perquè pu- quem avançar veritablement cap a la

Es imprescindible que no reixin. Que les forces democràtiques guanyin. Que els comu- nistes obtinguem un important nombre de vots. Només així serà possible culminar el procés democratitzador i iniciar un canvi de debò que retorni als treballadors i al poble els drets arra- bassats pel franquisme.

Moltes coses s'han aconseguit en poc temps. Ara mateix, cinc dels patriotes bascos condemnats en el procés de Burgos acaben de sortir de la presó i tots o la major part dels pre- sos poden sortir en els propers dies. És un signe dels temps. Temps de democràcia i de llibertat que cal guanyar del tot, que cal consolidar. Perquè no torni la repressió i la dictadura.

reconciliació, cap a una democràcia que permeti dirimir les diferències polítiques, les diferències de classe, en un clima civilitzat que suprimeixi

remar a. . M:

Perquè el poble de Catalunya i els pobles d'Espanya puguin ser, per fi, enterament lliures. l determinar lliurement el seu futur, un futur que ara es decideix, a les eleccions del 15

per sempre més la sang, la violència i la guerra entre germans'' va dir Gre- gori López Raimundo en recordar els luctuosos esdeveniments del País Basc, en el curs del primer míting comarcal del PSUC al Maresme.

Més endavant assenyalà que ''es comprèn que al País Basc surtin' al Carrer cents i milers de treballadors, de ciutadans, que volen que surtin de les presons els seus germans, i es comprèn que demòcrates, treballa- dors i ciutadans d'altres parts d'Es- panya intentin també manifestar així la seva solidaritat amb aquest poble que lluita per aquestes reivindica- cions tan justes". Però, en aquest mo- ment, afegí, "són els sectors més re- accionaris que volen aprofitar-se de les manifestacions per propiciar la violència a fi d'impedir que hi hagi eleccions ".

"No volem canviar presos per morts" va subratllar, fent seva aquesta frase encunyada pels partits bascos. "El que volem és que hi hagi llibertat, però perquè hi hagi llibertat és necessari que hi hagi eleccions. Fa- rem tot el que estigui al nostre abast per aconseguir la llibertat dels pre-

(passa a la pàg. seguent)

Amb Santiago Carrillo

El míting del 531

Amb la presència de Santiago Carrillo, maig, a les 9 del vespre, al Parc de la Ciutadella, de Barcelona, un gran míting central del PSUC, que serà presidit per Gregori López Raimundo,

secretari general del partit.

A més a més dels secretaris generals del PCE i del PSUC intervindran Antoni Gutiérrez Díaz, Alfons C. Comín i Josep Lluís López Bulla.

Al Parc de la Ciutadella seran instal.lades dues grans pantalles de video, l'una de 75 i l'altra de 6O metres quadrats, per tal d'assegurar la visió per- fecta de la presidència i els oradors a desenes de milers de persones.

Coicidint amb aquest gran míting, "Diario de Barcelona" publicarà un

de juny.

Candidat a senador

Francesc Candel

(ENTREVISTA A PÀGINA 8)

La presentació dels candidat

Reflex d'ellò que el partit és

Dimarts dia 17 es va fer la presentació als mitjans informatius dels candidats del PSUC al Congrés per les quatre circumscripcions cata- lanes. A l'acte assistiren prop de quaranta periodistes de premsa, rà- dio i televisió, i la totalitat dels candidats.

Gregori López Raimundo, secretari general del PSUC i número u a la llista de Barcelona, va explicar els criteris que se seguiren en confeccionar les llistes. "Hem intentat —va dir— que les candida- tures representessin el que és el PSU. La seva història, la tradició, però també que recollissin la diversitat social del partit. Els nostres candidats han de ser el reflex d'allò que el partit és."

A les llistes no hi ha només diri- gents polítics que ocupen càrrecs de direcció, sinó, sobretot, autèntics di- rigents del moviment obrer, dels pa- gesos, dels barris populars, intel.lec- tuals reconeguts.

Una altra característica important es celebrarà dimarts, 31 de ,és la combinació de militants vete- rans (alguns, fundadors, de l'any 1936) amb d'altres de molt joves, com en Josep Maria Riera, secretari general de la Joventut Comunista de Catalunya, fins i tot encapçalant una llista, com en Carles Caussa a Girona. També s'hi han inclòs militants que han passat llargs anys a la presó i a l'exili.

suplement especial dedicat al PSUC, que forma part d'una sèrie de sis

dedicats als partits i coalicions electorals catalans.

El sector social més representat és el dels treballadors industrials, dels

— Fites cl

Solé Barberà, Ardiaca i Caussa amb Gregori López Raimundo

quals no tots ocupen càrrecs dins el sindicat de Comissions Obreres. Una altra dada important és la presèn- cia de catorze candidats nascuts fora de Catalunya, la qual cosa va ser va- lorada com a "molt positiva" per Ló- pez Raimundo, i "demostra que dins el PSUC no existeix discriminació per raons d'origen i que posem realment en pràctica allò de és català tot el qui viu i treballa a Catalunya".

Hi ha, però, com va reconèixer el secretari general, alguns dèficits. Per exemple, hi ha pocs pagesos (a Bar- celona només n'hi ha un): també un nombre reduit de dones ("volem ser

el partit de l'alliberament de la dona, però encara no ho som'') i cap petit empresari ("dèficit greu, ja que són el 25 per cent de la població'"').

En qualsevol cas, les llistes volen ser la representació més autèntica del PSU, amb tots els seus avantatges i amb tots els seus problemes. No són unes llistes fetes a corre-cuita, ara que s'apropen les eleccions, com molts altres partits han fet. Són ia consequència de quaranta anys de vida i de lluita per la democràcia, que han fet possible que el PSUC estigui present en tot el teixit social de Ca- talunya .

Eleccions per la llibertat so voler camviar

Presos per morts"

sos abans de les eleccions, però si no ho aconseguim ho intentarem a tra- vés de les eleccions, aconseguint una majoria per a les forces que reclamem l'amnistia total ." Els aplaudiments, els crits de "PSUC'' de les dues mil persones que, malgrat ta intensa plu- ja, s'havien apropat a sentir què deien els comunistes, van omplir el Palau d'Esports de Mataró.

Abans havien pres la paraula An- toni Cuadras, que va demanar un mi- nut de silenci com a senyal de dol i de protesta pels morts d'Eushadi, Josep Lluís López Bulla, Agustí Val- dé, Isabel Vicente i Jordi Solé-Tura.

Josep Lluís López Bulla, dirigent obrer i membre del Comitè Executiu del PSUC, alhora que candidat per Barcelona al Congrés de Diputats, va centrar la seva intervenció en una de- tallada anàlisi del "pla de sanejament econòmic i de responsabilitat nacio- nal" que proposen els comunistes com a única mesura encertada per sortir d'una manera progressista de la crisi, Aquesta alternativa, va dir, que és d'interès tant per als treballadors com per a la petita i mitjana empresa i per als comerciants i altres capes populars, només podrà realitzar-se amb el vot democràtic. "El vot de- mocràtic és garantia d'èxit, el vot co- munista és garantia de victòria."

Agustí Valdé, secretari general de la rEdEegcIó Comarcal del Maresme,

REDACTORS I COL.LABORADORS

Enric Vives (cap de redacció), HM. d'Amposta, Antoni B., Andreu Claret, Pere l.Fages, Gabriel Jaraba, Antoni Luc- chetti, Miquel Núniez, Ignasi Riera, Joan Samit, Joan San- juan, Albert Villa d'Odon, Corresponsals: Magda Balles- ter, Josep Quintanas, Enric de Gràcia, Toni Serra, J.M. Far- gas, Carles Teixidor, E.J. Ri- cart, Manuel Luís. Confecció: Jaume —Ribé. — Fotografies: JC—JS., Enric Quintana.

Director:joan Busquet

-la societat:

del PSUC, també candidat pel Con- grés, va remarcar les deficiències es- pecífiques que hi ha a la nostra co- marca i les opcions sectorials que té proposades el PSUC a nivell d'urba- nisme, jubilats, pagesos, pescadors, petits industrials i comerciants, ul- tra les que afecten de ple els treballa- dors.

Sobre la dona, la dona que durant aquests quaranta anys ha estat con- siderada ''guardiana de la pau do la llar", va parlar extensament Isabel Vicente, tot reconeixent que "'el nos- tre partit no és encara el partit de l'alliberament de la dona, però espe- rem que aviat ho sigui". En la seva in- tervenció va fer referència als par- tits com "Alianza Popular", que en- cara deixen la dona marginada dins "Cal desemmascarar els falsos demòcrates'" va dir mentre el públic començà a cridar el tants cops repetit eslògan de "Fraga el pueblo no te traga",

Fou Jordi Solé-Tura qui va rese- nyar la gran tasca que ha fet el PSUC durant aquests anys de dictadura. Va dir que Catalunya i la resta de l'Estat es troben en una situació favorable, "ara que ens estem acostant a la con- questa de la democràcia", perquè

existeix al nostre país un gran partit obrer, català, marxista i revoluciona- ri, germà del PCE, i ambdòs són pun- a DE coeiulr

la , democràcia

plena i avançar cap al socialisme en llibertat.

Va cloure l'acte el secretari general del PSUC, Gregori López Raimundo, que va fer una anàlisi de la situació política: De les condicions en què es troba el País Basc, dels intents dels ultres de provocar un aixecament de l'Exèrcit, una ''pinochetada", de la necessitat de centrar tots els esforços en les properes eleccions "perquè si aquestes no són totalment democràti- ques, les que es realitzin després de la promulgació de la Constitució sí que poden ser una expressió autèntica de la sobirania popular". Va recordar que els comunistes estaven per Un pacte constitucional com a mitjà per sortir de la crisi econòmica de una manera progressista. "Tant abans com després de les eleccions el PSUC continuarà fent política unitària", va afegir Gregori López Raimundo en referir-se a la candidatura unitària per al Senat, i va qualificar de '"deci- sió gravíssima'" la postura adoptada per Unió Democràtica de Catalunya en desistir de participar amb els co- munistes a l'hora de presentar una sola candidatura que tindria a Cata- lunya el caràcter de plebiscit.

Els cants de "La Internacional" i "Els Segadors'" van posar fi en aquest acte de masses que ha de veure's mul- tiplicat a curt termini.

Un aspecte del míting del PSUC a Mataró

I EL I DIT

AU vel (El (II Il L'ULL IE

ANC DA

cartes al director

PONS LLOVET, EN EL RECORD DE LUCIO LOBATO

Estimat company Director de "Treball":

M'adreço a tu perquè l'assumpte que m'hi mou té un cert caràcter públic que crec que trobarà, a les pàgines del periòdic dels comunistes catalans que tu dirigeixes, la seva expressió més apropiada.

Vaig ser present a l' inoblidable míting, grandiós i commovedor, que el PSUC va celebrar el passat dia 9 al Palau dels Esports de Barcelona. L'atapeit programa d'ora- dors i la seva prolongada durada no van permetre que jo hi pogués intervenir.

No va quedar res d'interès per dir. Per mi, però, hagués estat un motiu de personal satisfacció accentuar (Antoni Gutiérrez els havia esmentat ja en les seves paraules d'obertura) el significat d'alguns noms directament lligats a aquesta necessitat apres- sant de l'amnistia que tant reiterativament i justificadament va ocupar l'atenció de tats els qui van parlar en l'acte.

Cal recordar que fórem el PSUC i el PCE els primers a plantejar la lluita per l'am- nistia, Fórem els primers també a fer les mobilitzacions de masses encaminades a aconseguir-la, llavors que l'amnistia era acollida per molta gent amb escepticisme i, no poques vegades, fins i tot desdeny.

Per tal d'il.lustrar amb un sol exemple la importància que sempre hem conce- dit a la conquesta d'aquesta necessitat per a la convivència democràtica al nostre país em limitaré a citar la gran jornada del 3 de novembre de 1970 que va quallar en una gran demostració de vagues, assemblees i manifestacions a favor de l'amnistia i en protesta pel tristament famós Consell de Guerra de Burgos, ja proper, contra jo- ves militants d'ETA.

Com totes les tasques que ja enllacen amb les necessitats de la vida, a poc a poc l'amnistia vabanar sent assumida pels demòcrates i revolucionaris de tots els pobles d'Espanya,

Però l'accentuació que m'hagués agradat de fer aquí a Barcelona era d'un doble sentit. D'una banda, la meva gran alegria per la llibertat de dos dels meus bons amics i companys d'infortuni carcerari, Frederic Sànchez i Miquel Inglès, amb els quals vaig poder bescanviar uns mots de salutació en els accessos al Palau i llegir el goig d'aquesta nova situació en els seus rostres. l, d'altra banda, el meu gran dolor per- què un altre gran amic i company de patiments, Josep Lluís Pons Llovet, es troba encara a la presó sense fruir de la merescuda llibertat a la qual tot lluitador contra la dictadura franquista és creditor. (No em refereixo a Massana, company entranya- ble de fatigues també perquè, segons em van dir allà sembla que està en llibertat.) Per aquesta raó, en Josep Lluís Pons Llovet voldria simbolitzar allò que avui és per a Catalunya en concret el nom propi de l'exigència d'amnistia, una amnistia autèn- tica, total.

Si, en efecte, Massana ha recobrat la llibertat, Josep Lluís Pons Llovet és l'únic fill de Catalunya condemnat per activitats polítiques contra un règim que, després del referèndum del darrer desembre, ja és història, un règim al qual ha succeit un altre jurídicament distint, un dels actes de legitimació del qual hauria d'haver estat —o ser encara— l'arnnistia de tots els delictes d'intencionalitat política comesos sota la dictadura del general Franco, Si aquesta dictadura és ja realment història, els delic- tes l'existència dels quals va originar haurien de ser també història.

Estic segur que, com va ressonar sovint al vostre emocionant míting, l'amnistia to- tal i, simbolitzant-la a Catalunya Pans Llovet, tenen en el vostre gran PSUC el seu més perseverant i intel.ligent defensor.

Et prego que em dispensis per haver-me allargat tant alhora que t'envio una abra- çada fraternal.

LUÍS LUCIO LOBATO

CADA COSA AL S LLOC

Companys de la redacció de "Treball"': a la comarca que, amb pocs o molts re-

Us faig arribar la meva preocupació per sultats, han fet possibles les victòries d'a- la forma com es van enfocant en el nos- vui. tre Òrgan referències a etapes passades de la lluita clandestina, Que s'han fet progressos molt valuosos darrerament, ho celebrem: però, en par- lar del passat, crec que val la pena recor- dar la magnífica organització de Reus, que ja actuava fa trenta anys: el grup de Valls, en contacte amb els guerrillers: els companys d'Alforja. Els de Mòra la Vella i la Nova, Montblanc, etc. etc. No sé que deuen pensar els companys que quedin, d'aquells, llegint que a Tarragona "tot

començà" fa dotze anys

Ve a to, això, als comentaris i al con- tingut de l'homenatge a Vidiella —que queda totalment al marge de l'objecte d'aquesta lletra— fet a Tortosa i a un ar- ticle de l'Andreu Claret sobre el procés seguit pel Partit a Tarragona.

Crec que cat tenir molta cura en actes i escrits que vulguin tenir un caràcter re- trospectiu, per evitar omissions indegu- des. No sé què poden pensar de la infor- mació de 'Treball'"' sobre l'homenatge a Vidiella, ni si hi eren presents, companys com el "'rellotger'" de Sant Carles, l'Arcas de la Cava, els dos germans, fills de ''l'es- quilarucs" d'Amposta, el "geperut'" de Santa Bàrbara i tants d'altres que el 1946 (fa 31 anysl) asseguraven unes activitats

No és cas de fer prevaler unes etapes o uns companys sobre altres, sinó de situar cada esforç al lloc i al valor que té.

Cordialment,

FIGUEROLA

MM Per Tenasi Rieral

Esquizofrènia pre-electoral

(Fragment d'un diari íntim)

Sí, em penso que tinc febre. Les lletres del diari se'm be-

lluguen, talment com les mosques d'una enyorada nit d'estiu. Deu ser l'efecte, potser, de l'empatx de mítings —m'ho va diagnosticar el psiquiatre doctor Acarín, que ara resulta que és psuquero i candi- dat, vajal—, deu ser la febre que em fa llegir a "Mundo Diario" que dues belles barcelonines visiten una venerable bèstia d'eixample que passa un targeta de comiat, sota el signe de '"Fuerza Nueva'' i amb la promesa —nou sant Jordi, sense Estatut— de protegir-les de l'afuse- llament del dia 16 de juny. Les belles i la bèstia del poema. O sigui que la consigna de "Fuerza Nueva'"' és: si voleu afusellar, caçadors de comunistes, voteu '"Fuerza Nueva", el somni dels caçadors d'ho- mes. (O sigui: que hi ha grups que programen l'assassinat col.lectiu, la massacre col.lectiva, blis-blas, el potl). Deu ser la febre, sí, que em sembla que is a la propaganda d'AP: ""'estamos en deuda con el campo. . . ", sí, és clar, amb el camp, i amb la ciutat, i amb

l'urbanisme, i amb la cultura, i amb la informació. .. Quina barra, estimat patról él com és que no ens paguen el deute abans de les vo- tacions2 dO és potser un anunci apòcrif, una provocació contra els pobres romancers de l'aliança2 Ai, la febre. . PTE s'ha estrellat perqué s'adormia al damunt de la moto2 éQue el Marcelino Eulogio Camacho s'ha trencat la ròtula2 i Que hi ha tants i tants candidats malalts. . . 2 Sort que la generació dels Pau Vila, dels Vidiella, de la Dolores Ibàrruri són forts com els roures, i estan frescos com ginjols, exhuberants com la ginesta. Són de bona pas- ta.,. l no com nosaltres, ait Que hem de llegir que el "Centro es la democracia porque es el diàlogo", si fa o no fa. Ho ha dit el filòsof Rudolf Martin Villa, tot pensant en Eusadi, tot un exemple de diàleg centrista. .. Deu ser la febre, sí, que em fa veure noves de trinca les llambordes de la cruilla Balmes-Pelayo, després de cada nit d'explosió esquerrana. Que les eleccions ens siguin lleus, amics. Que res no us desalteri. (Sort que el Barça ens dóna tantes i tantes alegriesi)

. Que un militant del

pàgina 2 / treball / 23/29-5-77

Per un clima de convivència a Euzhadi

Jordi Pujol, Heribert Barrera, Joan Reventós, Anton Canyelles i Gregori López Raimundo, caps de les principals candidatures democràtiques de Catalunya, van lliurar al governador civil de Barcelona, personal- ment, el seguent escrit que signen tots ells:

La greu situació del País Basc, derivada de la responsabili- tat del govern pel retard en l'alliberament dels presos polítics i per l'actuació de les forces d'ordre públic, ha desvetllat un mo- viment de solidaritat del poble de Catalunya i de totes aquelles forces polítiques que es reclamen democràtiques i nacionalis- tes. Els darrers esdeveniments han vingut a agreujar la conflic- tivitat existent al País Basc, i han compromès seriosament l'es- tabilitat i la normalització que haurien de precedir la propera consulta electoral.

Per aquestes raons, els signants, en la seva condició de caps de llista de formacions democràtiques catalanes, concorrents a les properes eleccions, s'adrecen al governador civil de Barce- lona perquè faci arribar al govern i al Rei la seva petició que ur- gentment sigui atorgada l'amnistia i la llibertat de tots els pre- sos polítics que encara estan empresonats, fent possible així la recuperació d'un clima de convivència al País Basc i una eficaç i lliure participació electoral.

Alhora, els signants volen expressar que fins i tot compre- nent /a indignada solidaritat que desvetllen els fets esdevinguts al País Basc, han d'assenyalar la circumstància que elements provocadors s'han volgut aprofitar d'aquestes manifestacions de solidaritat produint incidents que, només, pretenen interfe- rir negativament en el procés cap a la democràcia i servir ob- jectivament les forces reaccionàries, i per tant, fan una crida al poble de Catalunya a mantenir una actitud responsable en els moviments de solidaritat que es puguin produir.

/ requereixen el govern perquè assumeixi la seva responsa- bilitat d'obtenir un clima de convivència democràtica barrant el pas als intents desestabilitzadors de la reacció.

En el mateix sentit s'han pronunciat les forces polítiques i

sindicals catalanes que donen suport a la Comissió dels Nou,

tt. Que, en un comunicat, denuncien, endemés, "/a intervenció

clara i manifesta del govern civil en la configuració de les llistes

electorals d'una determinada coalició" i "el tracte discrimina-

tori de què són objecte les forces polítiques catalanes per part dels mitjans de difusió en poder de l'Estat".

Culminer el procés electoral

El segrest de l'industrial basc Xavier de VYbarra és, ara com ara, el darrer dels fets d'una campanya de signe desestabilit- zador que té com a objectiu im- pedir que les eleccions convoca- des per al 15 de juny puguin ce- lebrar-se en el clima de serenitat imprescindible perquè, malgrat les seves limitacions, esdevin- guin un reflex de la voluntat popular.

Les mateixes forces que pro- vocaren la matança d'Atocha i que estan directament o indirec- tament vinculades a accions re- cents de signe violent tracten ara d'estendre a tot el país l'es- piral de violència desfermada a Eushadi, que ha causat la mort de sis persones i nombrosos fe- rits. Les gravíssimes provoca- cions a l'Exèrcit, els atemptats contra la vida de funcionaris de l'ordre públic i contra establi- ments policials, les agressions indiscriminades contra els ciuta- dans i altres fets violents respo- nen a un pla de provocacions de l'extrema dreta, que acudeix a la conspiració i al complot per tal de liquidar el procés demo- cratitzador,

l això en el marc d'una greu crisi econòmica que els conspi- radors, que en són els principals responsables, pretenen capitalit- zar en el seu propi benefici.

Ens trobem, doncs, davant

LA PANTALLETA, BEL. LIGERANT

una situació molt greu que pot esdevenir dramàtica els propers dies, a mida que s'acosta la data de celebració de les eleccions, si no és aturada l'onada de crims i violència desfermada per la reacció.

l qui primerament ha de fer tot el que sigui possible per atu- rar-la és el govern del president Suàrez, Aquest viu avui un moment difícil. És un govern nascut del franquisme que, per aquesta raó, no pot al.legar ni ha pogut obtenir la legitimitat de les urnes. És també un go- vern colpejat durament per la seva dreta, amb la qual havia pactat un projecte de reforma que la lluita del poble havia desbordat. És un govern obligat a moure's en un equilibri , cada cop més inestable, entre les le- gítimes exigències populars i les irresponsables maniobres del "búnquer" econòmic, polític i militar. Es un govern afeblit que actua amb vacil.lacions ji ambigúitats. La seva feblesa es- timula els "ultres", les seves am- bigúitats i vacil.lacions deceben les forces democràtiques i el po- ble.

És, aquest, un difícil equilibri que pot trencar-se. O bé a favor dels "ultres", que, eliminant Suàrez, liquidarien el procés de- mocratitzador, o bé a favor de la democràcia. Il per això els "ultres—ultres" i els "ultres" de l'Alianza Popular han emprès

Cal guanyar les eleccions per canviar, entre altres coses, Televisión Espafiola"

Els comunistes hem dit que anem a aquestes eleccions malgrat que no són plenament democràtiques. Una de les raons per les quals no són i no seran de- mocràtiques rau en el domini del govern i dels neofranquistes sobre els mitjans de comunicació.

Enlloc del món no hi ha una premsa que puguem qualificar d'autènticament democràtica. Als paisos capitalistes, la crisi de la indústria de la informació contribueix acceleradament a fer que els grans mitjans d'informació escrita vagin a parar a mans de grans grups financers mitjançant un accelerat procés de concentració monopolistica. Però, tot i sent greu aquest fenomen, paisos com França o Itàlia gaudeixen d'unes possibilitats d'expressió infinitament més extenses que les que caracteritzen el nostre país a tres setmanes de les elec-

cions.

D'una banda, els grans mitjans estatals hi estan sotmesos a un control parla- mentari democràtic que impedeix als governs una manipulació descarada al servei del poder. Hi ha tensions continuades i la situació no es òptima. Però, pensem, per exemple, allò que fóra al nostre país un debat televisat entre el cap del govern o en Fraga i un dels més destacats líders de l'oposició, com va passar darrerament a França entre Barre, el cap del govern, i Mitterrand, el líder socialista.

D'altra banda, els partits de base popular tenen en aquells paisos mitjans pro- pis, diaris i setmanaris, anys d'experiència, drets reconeguts per la Constitució i sostinguts per les masses i pels diputats de l'oposició. Ací, els partits com el nostre acaben de ser legalitzats i les seves publicacions, com "Treball", encara no ho són, encara s'han de difondre per mitjans artesanals que difícilment poden competir amb la gran premsa d'empresa.

El problema té una expressió relativa a Catalunya i sobretot a Barcelona, on la premsa d'empresa assumeix —excepte casos molt limitats— una actitud re- lativament liberal i no tanca totes les possibilitats d'expressió a les forces polí- tiques d'esquerra. Encara que, àdhuc a Catalunya, aquesta actitud més oberta està sent sotmesa a les pressions lògiques de la campanya electoral, als interes- sos polítics dels propietaris. N'és un exemple ben clar el tractament "passat per aigua" que van tenir el míting del PSUC al Palau d'Esports i la festa popular

que aplegà més de cent mil persones a la "Tortuga Ligera''. Ara bé, pensem amb el que passa a ia majoria de "províncies" petites, endarrerides, on només arriba el diari del "Movimiento" o la premsa dels cacics localsl No és estrany que sigui en aquests llocs on Aliança Popular tingui mes possibilitats.

El més greu de tot és, nogensmys, el tractament de la campaya electoral a Televisión Espafiola. Ens pot semblar, després de quaranta anys de franquisme que la petita pantalla s'ha convertit en un parlament. "L'altre dia va parlar en Carrillo, tul". I s'hi poden veure àdhuc les virtuts de l'Àgata Lys, que ja és dir. Però no ens podem deixar engayar. TVE està sent un instrument al servei de la dreta, del continuisme i de la reforma. (És un dels principals motius de disputa entre Fraga i Suàrez perquè el líder impopular de l'Aliança sap molt bé, ell que ha estat anys al cap del Ministeri de "Información y Turismo", el que es pot fer desde la pantalleta quan s'està al poder).

Un sociòleg espanyol que treballa als Estats Units, Juan Lins, deia no fa gai- re que "en aquestes eleccions guanyaran noms i no partits o programes", ad- vertència exagerada però que té un fonament essencialment televisiu: la gent desinformada, intoxicada per anys de propaganda oficial, pot votar més fàcil- ment noms "que sonen", d'ex-ministres, ex-subsecretaris, ex-directors gene- rals o ex-el-que-sigui que no pas noms de dirigents polítics que han estat durant anys a la clandestinitat o, en tot cas, posats a totes les llistes negres de RTVE.

Un intel.lectual francès que coneix bé. Espanya, Maurice Duverger, constatava no fa gaire, a "Le Monde", que dels 22 milions d'electors que hi ha a Espanya, només cinc milions llegeixen algun tipus de diari. Esdevé clara, doncs, la impor- tància de la televisió i la de la ràdio. I esdeyé clara, doncs, l'exigència, per als partits democràtics, de reclamar amb força unes condicions millors d'accés a aquests mitjans. És possible que passi com amb altres problemes pendents, que no s'aconsegueixi plenament abans de les eleccions. Però, com passa amb l'am- nistia total i amb la llibertat sense exclusions, n'hem de fer una eina del combat electoral, una arma de denúncia i de mobilització. Per guanyar les eleccions... i poder canviar, entre altres coses, la "Televisión Espafiola"'.

ANDREU CLARET SERRA.

el camí de la tensió desestabilit- zadora: que no hi hagi eleccions i, Si n'hi ha, que guanyi el vot de la por, aquesta és la seva in- confessada consigna.

Per això cal considerar com un pas endavant molt important les mesures d'escarceració dicta- des pel darrer consell de minis- tres i valorar com a positiva la recent declaració del govern en tant que conté la promesa fer- ma de prosseguir la normalitza- ció política i assolir la convivèn- cia democràtica a través de les eleccions. l per això cal insis- tir en la urgència de l'amnistia total i de la legalització de tots els partits, condicions impres- cindibles per a unes eleccions lliures, com també en l'adopció de mesures que permetin avan- çar seriosament devers la insti- tucionalització de l'autonomia de les nacionalitats i regions es- panyoles.

El govern és, doncs, qui pri- mer ha de barrar el pas a la pro- vocació reaccionària. Però no solament el govern: també els treballadors i el conjunt de for- ces i sectors democràtics. Assis- tim aquests dies a intents falsa- ment revolucionaris de respon- dre a la violència amb la violèn- cia i oim crides irresponsables a sortir al carrer O a desfermar ac- cions que poden contribuir de- cisivament a deteriorar el pro- cés electoral o a posar en perill la realització mateixa de les eleccions. I veiem amb preocu- pació com forces democràtiques amenacen veladament o explí- citament amb retirar-se de les

eleccions —de magògicament, perquè no pensen pas fer-ho— o bé col.loquen en el mateix sac el govern del president Suàrez i l'Alianza Popular.

Cal filar molt prim en una si- tuació com aquesta: els treballa- dors i els sectors populars tenen més interès que ningú que pu- guin desenvolupar-se amb nor- malitat les eleccions del 15 de juny, com la única via, avui com avui, per avançar cap a la con- questa plena de la llibertat i la seva posterior — consolidació. Només guanyant les eleccions per a la democràcia és possible barrar el pas a les forces més re- accionàries i, concretament, a Alianza Popular, que és l'ene- mic principal de la llibertat.

Aquesta és la nostra política, consequent amb la nostra tra- jectòria revolucionària: fer tots es esforços que estiguin al nos- tre abast per culminar el procés electoral i assolir, d'aquesta manera, el trànsit pacífic cap a la democràcia. l fer-ho com una força d'ordre democràtic capaç, per això mateix, d'actuar amb la més gran energia contra qualsevol intent d'involució o de retorn a la dictadura.

JOAN BUSQUET

EO im i a mb íé—íà ú i — —Éí—í—í—ÉíÉ—È—É—É—È—É—È—È—É—É—É—É—í—í—É— i a 23/29517 / trehall /pàgima 3

ELECCIONS I CRISI ECONÒMICA (II)

Un pla d'estabilització ensorraria el país

L'Estat, impotent per obtenir recursos fiscals, col.labora, amb les seves es- Casses actuacions contra la crisi, a l'augment de preus i de l'endeutament exteri- or. Els augments del cost de la vida s'apropen així a ritmes sudamericans. Des- prés de les eleccions caldrà actuar amb urgència. Però hi ha dues perspectives enfrontades: la visió demagògica de l'Aliança Popular i els seus comparses se- gons la qual (el 1977) seria necessari passar per una estabilització tant o més dolorosa i antipopular com la de 1959, i la dels qui, com nosaltres, són partida- ris d'una política responsable de lluita contra l'atur i la inflació, pel sanejament econòmic i a fi d'obrir el camí cap a la represa econòmica. Un pla d'estabilitza-

ció ensorraria el país.

Diuen certs sectors del capital que cal "tornar'' a la "veritat", que és im- possible que els salaris augmentin més que la productivitat. Evidentment, cal la veritat, però no la d'ells: l'explotació descarnada del poble, la recomposició dels beneficis increibles d'abans de la crisi, el lliurament del país a les multina- cionals i, a través del FMI, als Estats Units. Aquest és un programa no solament antipopular, sinó inviable, que només faria que agreujar les tensions socials i

col.locar el país en un cul de sac.

Una política econòmica responsable exigeix en canvi acabar amb l'especu- lació, els crèdits de favor, els contractes corruptes amb l'Administració prota- gonitzats per homes d'Aliança Popular, impedir els Matesa i els Lochhheed. Exi- geix, per tant, uns recursos fiscals no inflacionaris, obtinguts de la veritat fiscal, del control de l'evasió, contra la qual cal lluitar creant condicions interiors fa- vorables al rellançament econòmic. Sortir de la crisi no exigeix tornar a les con- dicions d'explotació anteriors, sinó crear un nou marc amb les regles del joc

ben conegudes per tothom.

La "veritat" econòmica d'arrel falsament liberal és avui Una arma més dels grans monopolis. Només cal veure l'exemple de Xile, on l'estabilització i la pri- vatització han mantingut la crisi, tot agreujant l'atur i la inflació, i han ensorrat el país en un pou de misèria, terror i explotació. De la "veritat" i de la "'estabi- lització" en parlen també Giscard i Barre, mentre veuen successivament i irre- missiblement augmentar la força de l'esquerra que manifesta que el poble fran- cès no està disposat a empassar-se les propostes dels monopotis.

Dictar un pla d'estabilització seria reforçar, dins de la mateixa tònica, l'ac- tuació que han volgut aplicar fins ara, el poder de la gran banca i dels monopo- lis.

En aquest sentit, abonem, per exemple, la idea llencada per Comissions Obreres d'un codi que reglamenti tes condicions de treball i on s'especifiquin els drets essencials dels obrers dins de l'empresa, especialment els relatius a la pràctica sindical i a les condicions de treball, però ens oposem a qualsevol for- ma de pacte social.

Creiem que totes les mesures a proposar han de tenir una coherència a ni-

" vell de tot l'Estat però, simultàniament, la seva més gran eficàcia hauria de ve-

nir garantida, en el nostre cas, per la gestió directa de les mesures d'urgència per la Generalitat restablerta.

(En el proper número, un programa econòmic per sortir de la crisis)

UNES ELECCIONS PER A LA DEMOCRACIA

ELS INTERVEINTORS

Cal que aquestes eleccions siguin tan democràtiques com sigui possi- ble. Un dels mitjans per aconseguir- ho és el nomenament d'interventors que, representant els diversos par- tits, controlin el procés electoral. Tot elector pot ésser interventor en la mateixa ''província" on està censat. Tot aquell que pugui ser interven- tor ha de notificar al partit les se- ves dades personals, el número del D.N.I. i la mesa on li correspon vo- tar. El partit li facilitarà una creden- cial que haurà d'ensenyar al presi- dent de la mesa junt amb el carnet d'identitat. El president ho compro- varà amb el resguard que hagi rebut. En el cas que el president no l'hagués rebut, l'interventor té dret igualment a que se li doni possessió del càrrec.

En el cas de que no hi fos present cap membre de la mesa, ni els seus suplents, l'interventor avisarà la Jun- ta de Zona per mitjà de l'agent de l'autoritat més proper.

A dos quarts de nou del matí ha de quedar constituida la mesa. De l'acta de constitució, l'interventor n'ha de demanar certificació (cada candidatura té dret a una certifica- ció). Si, per qualsevol motiu, no li fos lliurada, formularà per escrit i

Ps ai Ni parr si 2

La Setmana de Música Viva

El recent legalitzat Sindical Musical de Catalunya, malgrat les prohibicions governatives i malgrat el temps, ha assolit l'è- xit definitiu en la Setmana de Música Viva. Centenars de músics i milers de participants l'han feta possible. El nou sindi-

cat comença amb bon peu i arrelament popular la'seva tasca reivindicativa.

per duplicat la corresponent protesta.

La votació començarà a les 9 hores. L'interventor examinarà que les ur- nes estiguin ben precintades i total- ment buides.

L'interventor vetllarà de forma es- pecial per la identificació (carnet d'i- dentitat, passaport, permís de con- duir o document públic provist de fotografia) dels votants, i constata- rà la seva inclusió en les llistes del cens,

Es confeccionarà una llista dels vo- tants per ordre d'emissió de vot.

En qualsevol dubte en la identifica- ció del votant, l'interventor reclama- rà al president i la mesa decidirà per majoria. Cal que després consti la protesta en l'acta.

Durant tota la votació caldrà que hi hagi paperetes de totes les candidatu- res que, en cap cas, no podran estar damunt de la taula on hi hagi l'urna, sinó en lloc suficientment allunyat per tal de garantir el secret de la votació.

Només podran entrar en el local els electors, notaris, candidats, represen- tants de llistes, apoderats, els mem- bres de les juntes electorals, jutges d'instrucció o els seus delegats.

No podrà entrar ningú en el local provist d'armes. Ni en els locals ni en les seves rodalies podrà fer-se propa- ganda elecoral. El president vetllarà perquè es compleixin aquestes dispo- sicions i farà constar en acta qual- sevol incident.

La suspensió de la votació només podrà ser acordada pel president, bé per la seva pròpia iniciativa, bé per la de l'interventor, en Cas que les cir- cumstàncies prohibissin la lliure emis- sió dels vots. Suposarà la immediata destrucció d'aquelles paperetes dipo- sitades en les urnes.

Cada elector ha de lliurar al presi- dent dos sobres, un per al Senat i l'al- tre per al Congrés.

A les 20 hores, el president anun- ciarà la cloenda de la votació, Tot se- guit procediran a votar aquelles per- sones que quedin dins del local elec- toral, A continuació es dipositaran els vots arribats per correu abans de les 20 hores, comprovant que els noms dels remitents estiguin inscrits en el cens electoral.

Finalment votaran els membres de la mesa i els interventors. Cal remar- Car que aquests darrers ho faran no en la secció on estiguin inscrits, sinó en aquella on hagin desenvolupat la seva tasca d'interventors.

Tot seguit es signarà la llista de vo- tants per tots els membres de la me-

a I POP mn

des dl

dl d see. Et Leecó

sa, llista que s'haurà anat fent durant la votació.

Un cop efectuat això es procedirà a l'escrutini, llegint el president, una per una, les paperetes, que seran con- trolades pels interventors.

Seran vots nuls: a) vots emesos en papareta o dins d'un sobre no ofi- cials, b) les paperetes sense sobre, c) aquells sobres que continguin més d'una papereta, d) el vot per al Con- grés en el qual s'hagués esborrat o modificat algun dels noms o modifi-

. Cat l'ordre, e) el vot per al Senat en el

qual es designin més de tres candi- dats.

El vot a favor d'una candidatura le- galment retirada serà considerat vot en blanc.

Davant de dubtes o irregularitats en les paperetes, bé en el seu contingut, bé en el seu recompte, l'interventor formularà la corresponent protesta, de la qual decidirà la mesa per majo- ria. L'incident es reflectirà en l'acta.

Una vegada acabat l'escrutini es

destruiran, davant de les persones ,

que hi assisteixin, les paperetes, ex- cepte aquelles declarades nul.les o que hagin estat objecte de recla- mació, que s'hauran d'ajuntar a l'acta i ser signades per tots els membres de la mesa.

Els resultats obtinguts seran expo- sats a la porta de la secció electoral.

Es donarà als interventors dos certifi- Cats corresponents als resultats, del Congrés i del Senat.

Finalment, es redactarà l'acta de la sessió fent-hi constar: a) nombre d'electors de la secció, b) nombre de votants, c) nombre d'interventors que no figurin en la llista de la secció, d) nombre de paperetes llegides, vàli- des, nul.les i en blanc, e) nombre de vots obtinguts per cada una de les candidatures, f) protestes i reclama- cions formulades i Jes resolucions corresponents.

D'aquesta acta es donarà certifica- ció als interventors.

Els quatre certificats lliurats hau- ran de ser tramesos al local del partit, juntament amb els plecs de les llis- tes de votants elaborades pels inter- ventors.

Els dos interventors han de procu- rar dividir-se les tasques a fer, de ma- nera que sempre estigui present en el local almenys un dels dos.

En el cas de greus irregularitats a les quals no posés atura el president, un dels dos interventors ha de con- sultar l'apaderat i, si calgués, recórrer a un notari perquè en doni fe.

pàgina 4 / treball / 23/29.5.77 Esc bi LE i i ——É ÉS EE A SE EE REI

Gregori López Raimundo, a Tortosa

Una majoria des del

centre a l'esquerra"

TORTOSA (Enric de Gràcia).— A/ Casal Tortosi es va celebrar el dia 19 el primer míting del PSUC al Baix Ebre. La pluja persis- tent que va caure durant tot el dia va obligar a habilitar una sala interior en comptes de l'espaiós patí que es tenia preparat. Més d'un miler de persones atapeien el local, moltes dempeus o assegudes per

terra.

El comú denominador de les inter- vencions i dels crits dels assistents fou la constant demanda d'amnis- tia i legalització de tots els par- tits, i la protesta pels tràgics esde- veniments del País Basc. l, un cop més, l'estrella invitada fou, a contra- Cor d'ell, l'artífex d'Alianza Popular, l'aprenent de dictador Fraga, que es va guanyar els més grans xiulets i ahucs.

CAL SALVAR LES NOSTRES COMARQUES

Primer va parlar Josep Maria Cas- tells, candidat al Congrés. Després de referirse a la història del PSU, va de- tallar una alternativa econòmica i so- cial per resoldre urgentment els pro- blemes comarcals, transvasament i centrals nuclears fonamentalment, perquè si no ''es deteriorarà greu- ment l'ecologia i molts hauran d'emi- grar. El PSUC —va dir— creu que calen una colla d'estudis i programes que tinguin en compte tots els in- teressos, principalment els dels més febles", i va denunciar com s'incom- pleixen les lleis —de ta dictadura— en la construcció d'algunes centrals.

A QUI CONVÉ QUE HI HAGI DESOCUPACIÓ2

Agustí Forné es va referir al PSUC com ''el partit que ha sabut eliminar les diferències entre cata- lans d'origen i d'adopció. Els treballa- dors necessitem estar Units davant dels qui ens exploten, com ara aquest "senyor" d'aquesta comarca que es presenta en les llistes d'AP. En aquests, va afegir, els interessa que hi hagi molta gent sense feina, per poder continuar pagant sous misera- bles i no donar d'alta els seus obrers'"

EL VOT DE LA JCC

Josep Maria Riera, secretari gene- ral de la Joventut Comunista de Cata- lunya, va dir: "Ara és el moment de fer una política envers la joventut, sense demagògia, no pas per demanar vots. Per a la JCC és fonamental re- cuperar el patrimoni de la desapare- guda Delegación Nacional de la Ju- ventud. Demanem que a cada ajunta- ment hi hagi un regidor que tingui cura dels afers juvenils, en col.labora- ció amb les organitzacions ciutada- nes. Volem l'Estatut perquè, sota la seva curta vigència, la juventut va gaudir de mitjans que no va tenir ni abans ni després. Demanem un nou contracte d'aprenentatge i que no hà- gim de fer , com ara, les pitjor feines en les pitjors condicions. Demanem una lluita enèrgica contra la desocu- pació i pel millorament de les con- dicions de vida de la joventut rural".

PER L'ALLIBERAMENT DE LA DONA

Pepita Aixendri va fer una anàlisi de les variades formes de discrimina- ció de les dones i va proposar l'aboli- ció de les lleis que l'afavoreixen. Va reivindicar llocs de treball i salaris justos i la creació de guarderies, par- vularis i altres serveis comunitaris que alliberin les dones de l'estretesa

de la llar, perquè puguin incorporar- se plenament a la vida social i políti- Ca en igualtat de condicions que els homes.

INTERVENCIÓ DE GREGORI LOPEZ RAIMUNDO

Amb el públic dempeus i crits de "se sent, se sent, Gregori està pre- sent", va començar el seu discurs el secretari general del PSUC que va exposar la situació política del mo- ment. "Si bé ès veritat —va dir— que som en un procés democràtic, tam- bé ho és que encara no som en la de- mocràcia, que encara tenim un rè- gim herència de Franco, com palesa allò que s'esdevé al País Basc per de- manar l'amnistia." Lòpez Raimundo va insistir en la necessitat que tots els presos polítics —que ho són per haver lluitat contra el franquisme, tot i que ho hagin fet amb mètodes que rebutgem— han de sortir al Carrer perquè la reconciliació sigui veritable i completa.

Entre grans aplaudiments, que im- pedien a vegades sentir l'acabament de les frases, va afegir: "Considerem equivocada la tàctica de certs grups que han promogut greus esdeveni- ments a Barcelona. Nosaltres, i la ma- jorie de les forces democràtiques, vo- les, l'amnistia i la legalització de tots els partits, però són les eleccions el marc que ens permetrà aconseguir- ho."

El secretari general del PSUC va parlar de la responsabilitat del govern en els tràgics fets d'Eushcadi per con- tinuar fent cas als ultres, que són una minoria, tot i que encara compten amb molts ressorts de poder. Va re- cordar la maniobra d'Alianza Popuiar amb motiu de la legalització del PCE invocant el cop d'estat, i la dimissió del ministre de Marina, com també les apel.lacions a l'Exèrcit perquè s'oposi als canvis constitucionals.

"El govern —va dir— té la responsa- bilitat, però també és veritat que ha contribuit a fer que ens trobem en un procés democràtic, i per això els treballadors, els revolucionaris no hem de fer el joc als qui volen un re- torn enrere i esperen que els do- nem..." (una gran ovació va fer in- oible el final de la frase).

LA COALICIÓ PER AL SENAT

López Raimundo va insistir en els defectes de la Llei Electoral i en el desavantatge que suposa la presència d'homes no representatius al cap- davant de les Diputacions, dels Ajuntaments i dels Governs Civils. "Hem de fer un gran esforç per acon- seguir una majoria d'esquerra, o si més no una majoria des del centre a l'esquerra, que promogui canvis constitucionals i obri pas a unes elec- cions democràtiques de debò. Per això —va dir més endavant— el PCE i el PSUC han proposat a les altres forces democràtiques un pacte, en les futures Corts, a favor de l'amnis- tia, de la legalització de tots els par- tits, de la separació de l'Església i

l'Estat, etc., com també de les auto- nomies per a les nacionalitats i re- gions. Aquesta majoria de centre- esquerra ha de reconèixer el dret de Catalunya a recuperar l'autogovern, el dret a recuperar l'Estatut del 32 que, per sort, reivindiquem gairebé la totalitat de les forces catalanes." Va rebutjar amb fermesa el pretès "Consejo General de Catalufia'"" que no seria més que una Mancomunitat molt per sota de les nostres neces- sitats i aspiracions, formulades massi- vament un cop més el dia 23 d'abril a la placa de Sant Jaume de Bar- celona.

Va explicar tot seguit els esforços del PSUC, "juntament amb els com- panys socialistes", per aconseguir la unitat de totes les forces catalanes en l'elecció del Senat, fins i tot disposats a no pretendre la inclusió de comu- nistes a les llistes, proposta que no va reeixir per la negativa de Unió Demo- cràtica de Catalunya a anar amb el PSUC sota cap forma o condició. Pe- rò "nosaltres —va afegir López Rai- mundo— no hem claudicat d'aquesta candidatura única, amb el suport de PSUC, PSC-PSOE, ERC i Estat Cata- là i formada en la seva majoria per independents ben coneguts pels seus esforços i la seva lluita per les llibertats, com Josep Anton Baixeras, que figura en la llista de senadors per Tarragona i que és aquí, entre nosal- tres". l, en efecte, obligada pels insis- tents aplaudiments, aparegué entre el públic la humana personalltat de Jo- sep Anton Baixeras —que després pronunciaria unes paraules— , tarra- goní molt conegut com a incansable membre de l'Assemblea de Catalu- nya.

"Cada partit —acabà López. —Rai- mundo— ofereix ara alló que donarà quan governi: nosaltres no oferim res, sinò un lloc en la lluita per fer realitat el programa que hem elabo- tat. Us invito a venir al PSU, perquè un PSU fort serà una garantia de les conquestes democràtiques i la segure- tat d'aconseguir metes més ambicio- ses, el socialisme, el qual eliminarà l'explotació de l'home per l'home, les diferències entre el camp i la ciu- tat i, al capdavall, crearà una societat més justa i fraternal."

E Li EL. ui Presentació del PSUC a Vilassar de Dalt

Tothom vol anar a escoltar el PSUC

Fer un recompte dels mítings que ha realitzat el PSUC durant la setmana del 16 al 22 de maig és pràcticament impossible. Si agafem la relació que cada dia publica el "Mundo Diario'' en trobarem una seixantena. Però, tot i ser impor- tant, es tracta d'una relació força incompleta ja que, normalment, només recull els mítings on intervenen els candidats a les eleccions. Són molts els mítings que es fan on intervenen dirigents del partit a tots els nivells que no figuren a les llistes electorals.

A l'hora de valorar l'activitat quant a presentacions del PSUC no podem obli- dar els centenars d'actes de caràcter més rduit que tenen lloc principalment als locals del partit. Com un dels diferents exemples podríem posar el cas de Man- resa, on pel local dels comunistes van desfilant els treballadors de les empreses més importants de la zona i dels diferents rams de producció. Un altre exemple que pot il.lustrar tota aquesta activitat del PSUC el tenim al Baix Ebre, on des de la legalització fins ara s'han fet una cinquantena d'actes públics. Però per als comunistes del Baix Ebre això només representa la part pre-electoral. Durant la campanya pensen passar dues vegades per pobles i poblets.

Si el nombre és important no ho és menys l'audiència. Els propis arganitza- dors moltes vegades queden parats. Hi ha una gran expectació per escoltar el PSUC. A pobles "difícils" com Moià, dissabte 21, el PSUC va omplir més que ningú. "Ara ja hi ha partit" —ens explica la Dolors Calvet, un dels oradors— "També es va fer un grup de la Joventut Comunista". A sant Faust de Camp- centelles, un poble de dos mil habitants, divendres 2O, hi plovia fort moments abans de començar el míting, hom es feia a ta idea de parlar a les butaques, pe- rò la sala s'omplí amb prop de dos-centes persones. A Cardedeu, la gent comen- tava: "Us han vingut a escoltar fins i tot els de la Guàrdia de Franco". Malt po- ca gent hi hauria si només hi anessin els de la Guàrdia de Franco, perquè al ma- teix lloc de Granollers on feia uns dies Blas Pifiar va arreplegar 150 persones vingudes de diferents indrets de Catalunya, fins i tot de més enllà de l'Ebre, el PSUC en va reunir 1.200, dissabte 21, en un míting on intervingueren Anna Bosch, Alfons Carles Comín i Antoni Gutiérrez.

Cal assenyalar el desvetllament d'aquest gran monstre que és Barcelona. Amb un cert retard en relació a comarques, ja fa un parell de setmanes que la màqui- na s'ha posat en marxa i són molts els mítings i presentacions del PSUC als bar- ris de Barcelona, als centres professionals, culturals i educatius i a les empreses.

Hem recollit diverses expriències en relació amb la preparació dels mítings. Sembla que hi ha una tendència a lligar la celebració del míting amb la realitza- ció, dies abans, del porta a porta, amb la col.locació de parades de venda i re- partiment de materials: això permet una comunicació més directa.

JOAN SANJUAN

AL MARESME I AL BARCELONÈS

No hi ha dia sense míting

MARESME (J.M. Fargas).— No hi ha dia sense míting del PSUC. Des de la ciutat més gran al més petit poblet, les alternatives del PSUC són rebudes amb entusiasme per molts. També amb escepticisme per d'altres, per- què quaranta anys d'anticomunisme pesen com una llosa de plom: però, això sí, sempre el PSUC és rebut amb atenció i respecte.

Totes les presentacions, actes o mí- tings celebrats han omplert de gom a gom els recintes que s'han utilitzat. Certament, el Maresme és una co- marca esquitxada de vermell.

Aquests darrers dies s'han cele- brat actes a Vilassar de Dalt, Argen- tona, els Molins i Sant Pol, que comptabilitzen un miler d'assistents en total. Cal tenir en compte que el poble que té més habitants no arriba als sis mil.

la postura del partit davant de les elecci- ons, Maria Carme Gonzàlez, de les questi- ons de la dona, i Maria Angels Gonzàlez, de la Joventut Comunista. En acabar les intervencions hi va haver col.loqui amb els assitents a l'acte. Sovintejaren les pregun- tes sobre les eleccions. El mateix dia, al barri de Llefià de Badalona, més de tres- centes persones omplien una sala d'actes

Cal destacar, però, de totes aques- tes últimes presentacions, el míting celebrat a Premià de Mar, la localitat més important del Maresme després de Mataró en nombre d'habitants. Aquest míting aplegà unes set-centes persones que ompliren totalment el Poliesportiu d'aquesta ciutat costane-

ra per escoltar les propostes del PSUC. Intervingueren l'Agustí Val- dé, la Maria Dolors Calvet, en Ramon Vila, en Jesús Urrútia i l'Antoni Gu- tiérrez Díaz. Aquest últim fou molt ovacionat pel públic ja que l'Antoni, fill de la vila de Premià, és molt co- negut i recordat per tots els premia- nencs,

BARCELONES NORD.—EI dia 14, al barri de Lloreda de Badalona, presentació del PSUC davant de més de 450 veins del bar- ri. Amb la sala plena de gom a gom, van parlar l'Alfred Amestoy, del Comitè Local de Badalona, sobre la política municipal, Orenci Osuna, del Comitè Comarcal, sobre

de la barriada, i va quedar molta gent fora. Parlaven Salvadora Castafio,. del Comitè Local, Angel Navarro, de l'Agrupació de Llefià: Octavi Rios, de l'Agrupació, com a presentador, i Artur Pousa, secretari polí- tic del Comitè de Badalona. En acabar, un nombrós grup dels assistents va demanar el seu ingrés al partit.

El mateix dissabte, dia 14, a l'Ateneu Adrianenc de Sant Adrià de Besòs, es reu- nien més de tres-centes persones per escol- tar el PSUC. Parlaven Pere Soto, del Comi. tè Central i candidat a les eleccions, el "candidat de la comarca", i els també can- didats Francesc Amorós i Isabel Vicente, De presentador, Guillem Casado, del Co. mité Local de Sant Adrià.

——————é—é——í—íí—————méééíà i ES 23/29.5.77 / treball / pàgina 5

LA PROPOSTA COMUNISTA

UNA ALTERNATIVA . PER AL CAMP CATALÀ

El restabliment de la democràcia a tot Espanya i, a Catalunya, de les llibertats nacionals configurades en l'Estatut de 1932 són el pri- mer pas per poder iniciar el camí que meni a la solució dels proble- mes fonamentals que afecten el camp. Després,caldrà consolidar les conquestes democràtiques i avançar cap a la democràcia política i social per obrir la perspectiva del socialisme, però això no seria pos- sible sense la primera condició que hem esmentat. És per això que per a la gent del camp és vital un triomf democràtic en les properes eleccions. I gosem dir que una victòria dels candidats del Partit So- cialista Unificat de Catalunya serà la millor garantia de defensa, en les futures Corts, de les reivindicacions de tots els treballadors de la terra. Oferim aquí un resum de les propostes que el PSUC presenta

grans finques no conreades o insufi- cientment explotades. S'evitarà el monopoli de la terra.

Les terres expropiades s'avaluaran segons la contribució que paguin i els seus propietaris seran indemnit- zats. Amb aquestes finques es crearà un fons de terres que es farà servir per incrementar les explotacions d'escassa superfície, per completar les terres de les cooperatives de tre- ball en comú i per a l'assentament de jornalers agrícoles. Es fomentarà

pel que fa als problemes de l'agricultura.

MESURES IMMEDIATES

En l'etapa immediata, és clar que no es podran emprendre encara grans reformes estructurals. Però caldrà re- soldre les questions més urgents. Una d'elles és la dels preus per als productes agraris. Caldrà prendre me- sures per garantir preus justos i re- muneradors que permetin una vida digna a tots els pagesos. Preus fixats i garantits per l'Estat i la Generali- tat, determinats per comissions de pagesos i tècnics agraris, revisats abans de cada campanya i fixats abans de la sembra.

S'haurà d'establir un control sobre els preus dels mitjans de producció i altres articles que el pagès necessi- ta. l és indispensable que la comercia- lització dels productes agraris esde- vingui transparent, eficaç i racional.

El PSUC propugna l'adopció d'un

pla de mesures econòmiques per sor- tir de la profunda crisi actual i pro- moure la reactivació. Això crearà un increment del poder adquisitiu dels consumidors i contribuirà, per tant, a pal.liar la desocupació al camp. També es proposa la creació d'una assegurança de desocupació que co- breixi les necessitats dels treballa- dors del camp que no puguin trobar feina, durant tot el temps que es- tiguin en aquesta situació.

La seguretat social agrària ha de ser transformada de manera que asse- guri als pagesos i jornalers del camp l'equiparació plena amb els treba- lladors de la indústria i els serveis.

El PSUC proposa la supressió de l'actual sistema de quotes per a la se- guretat social agrària, de peonades teòriques, i que es cotitzi segons el nombre real de jornalers. Proposa també una negociació amb els tre- balladors autònoms que permeti con- venir una quota acceptable, partint del principi de la rendibilitat de les explotacions. Tot això requereix establir un control de la seguretat so- cial pels organismes democràtics competents i pels beneficiaris.

Cal ampliar el volum dels crèdits al camp. S'hauran de concedir a les coo- peratives i als pagesos, preferentment als més modestos, a llarg termini i in- terès mòdic.

Quan s'hagin de fer expropiacions —orientades al bé social i a l'interès públic i no pas al de les companyies monopolistes— caldrà avaluar les fin- ques pel seu preu real, amb partici- pació dels pagesos. Els expropiats rebran noves terres d'igual qualitat o bé el seu valor en diners, més una in- demnització pels perjudicis i trans- torns que hagin sofert.

El flagell de les calamitats naturals no pot ser suportat per l'explotació familiar. Ara, hi ha una assegurança contra les catàstrofes naturals cober-

pàgina 6 / treball / 23/29-5-77

ta per companyies privades. En al- guns casos, prèvia declaració de "zo- na catastròfica", l'Estat atorga sub- vencions, que triguen molt i no es distribueixen amb equitat. Cal esta- blir una assegurança oficial que co- breixi plenament aquestes calamitats (glaçades, pedregada, sequera, pesta en el bestiar, etc.) i que estigui con- trolada pels pagesos. La finançació es cobrirà parcialment amb quotes dels Pagesos i la resta serà a càrrec de l'Es- tat o de la Generalitat.

Esdevé necessari transformar el co- operativisme en una autèntica força social i econòmica, al servei dels pa- gesos i de la societat. S'ha de basar en el principi "un home, un vot". El co- operativisme ha de ser independent del govern, dels partits i dels sindi- Cats. Aquesta independència exigirà una font segura de crèdit.

El poder democràtic haurà d'abor- dar urgentment el millorament de les condicions de vida a la ruralia. El PSUC creu que corre pressa frenar el procés actual de degradació i conta- minació del medi natural.

ETAPA DE CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

En aquesta etapa, el PSUC conside- ra que s'haurà de tendir a transfor- mar en propietaris tots els conreadors directes de la terra, sempre que les explotacions siguin racionals i efi- cients.

Es prestarà suport a les reivindica- cions dels arrendataris, parcers, maso- vers, colons, etc. i se'ls protegirà. Cal- drà aconseguir que els arrendata-

ris puguin exercir el dret. de compra de la terra que treballen, amb facili- tats de crèdits.

El PSUC proposa institucionalitzar la participació dels pagesos en els or- ganismes de l'administració per al control d'aquests organismes, i també la seva descentratlizació.

La consolidació de la democràcia al camp exigirà la democratització plena dels Òrgans de poder local, co- marcal i nacional que actuen o inci- deixen al medi rural. En aquest pe- ríode caldrà acabar amb les estructu- res caciquils.

CAP A LES GRANS TRANSFORMACIONS

Més endavant, en l'etapa de la de- mocràcia política i social i en el ca- mí cap al socialisme, el Partit Socia- lista Unificat de Catalunya defen- sarà canvis profunds en la direc- ció i aplicació de la política agrària, en la gestió i control d'aquesta polí- tica per part dels organismes emanats dels pagesos,

En aquesta etapa s'aprofundirà la reforma agrària i s'expropiaran les

la creació voluntària d'explotacions comunitàries.

S'abordarà la planificació agrària, la introducció de nous mètodes d'ex- plotació, nous conreus, racionalitza- ció del treball, etc., amb la participa- ció democràtica dels pagesos.

En el comerç exterior, el PSU pre- conitzarà la superació de l'actual de- pendència dels mercats internacio- nals, eliminant les importacions inne- cessàries i tendint a aconseguir un superàvit important i permanent de la balança comercial agrària.

En aquesta etapa es promourà el desenvolupament de la ramaderia, tendint a una més gran integració agricultura-ramaderia, amb progra- mes d'investigació i impuls de formes associatives de producció agropecuà- ria. Altres punts del programa del PSUC en aquest període són la con- servació i millora de la riquesa fores- tal, l'organització dels recursos natu- rals, defensa del sòl contra l'erosió, utilització de l'aigua, creació de nous regadius, organització de la societat rural per promoure una qualitat de vida i benestar equivalent al de la so- cietat urbana en tots els seus aspec- tes (habitatge, educació, sanitat, es- barjo, esport). Superació dels des- equilibris comarcals i zonals. Procés d'industrialització rural no contami- nant . Formació professional en el medi rural. Investigació econòmica. Modificació del sistema d'impostos, que afavoreixi els pagesos amb in- gressos més baixos, per aconseguir una real distribució de les rendes del camp. Promoció d'una institució fi- nancera per a les necessitats credití- cies de l'agricultura, controlada, ad- ministrada i dirigida per represen- tants de la pagesia. Assignació de recursos estatals i de la Generali- tat per al desenvolpuament agrari i la finançació dels programes de desen- volupament rural.

L'home que treballa la terra aquí al Maresme és diferent, en part, al d'altres contrades: aquí ha predomi- nat l'individualisme, el pagès és Un home temoròs, que ha patit seriosos desenganys per culpa dels organismes oficials durant aquests quaranta anys de dictadura, i que, tancant-se en si mateix, s' ha convertit o en esquerp o en malfiat. En aquest context es important valorar la tasca que han portat —i porten— endavant els homes de la Unió de Pagesos com Josep Montasell, Josep Riera Porta, Miquel Teixidor i tants d'altres.

Així,pot ser un element encoratja- dor la concentració assembleària que se celebrà el passat dia 15, al mig del carrer perquè els locals de la German- dat foren prohibits, Tres-cents page- sos de diferents localitats del Mares- me van tractar de la "reforma sindi- cal" que els vol implantar el govern i de "què en fem de les patates2"'.

Ambdós temes són també tractats extensament en el butlletí que la Unió de Pagesos edita a la comarca, "Pagesia". En un suplement on es parla exclusivament del greu proble- ma de la patata, els pagesos fan un examen rigorós de "la desastrosa si- tuació del preu de les patates a l'en- gròs i de la dificultat que tenim per vendre-les, deguda a la política eco- nòmica mantinguda pel govern i orientada només al servei dels pri- vilegis dels monopolis amb els quals està estretament lligat". L especula- ció sobre els fruits de la terra té noms: Mariano Ganduixer, monopo- lista de la patata, junt amb altres grans comerciants i amb la compli-

ATEMPTAT A L'ART

e—— a AN

Un dels anuncis electorals del PSUC, obra d'artistes ben coneguts, el que hi ha-

via a la plaça de Catalunya, a Barcelona, pintat per Guinovart, ha estat total- ment destruit per "inconeguts". Els mateixos que cremen llibreries, els enemics

de la cultura i de l'obra, amb l'autor a primer terme,

de la democràcia. A la foto, el moment de la col.locació

MARESME: ELS PAGESOS S'ORGANITZEN

" Voler mun vir la vaca sense donar-li menjar"

La pagesia del Maresme, com la d'altres comarques, està enfurismada. El pro- blema de la patata, del ridícul preu que els majoristes paguen, ha fet que darre- rament la tasca de la Unió de Pagesos en aquesta comarca prengués més força i s'anessin diluint les reserves del pagès.

citat del govern "s'omplen les but- Xaques a l'esquena del pagès i del consumidor, comprant a baix preu a l'hora de la collita, ja que saben que l'economia pagesa està tan fo- tuda que, necessàriament, hem de vendre perquè necessitem diners''.

Avui com avui, al Maresme els in- termediaris monopolistes compren les patates al pagès a 8 o 10 pessetes el quilo, si no menys. Però el consu- midor en pagarà 20 o 22, si no més.

Amb aquestes condicions molts ho- mes del camp es pregunten: Podrem sembrar patates2

D'altra banda, la reforma sindical amb què el govern vol emmotllar els pagesos no es més que, com diu un opuscle que es reparteix arreu, "voler continuar munyint la vaca, pe- rò sense donar-li menjar, perquè com- ten que això ja ho farem els qui tenim el sa costum de treballar". La nova llei sindical, per al pagès, repre- senta la creació d' uns sindicats per branques de producció "que, de dur- se a terme, dividirien de tal manera la classe pagesa que restaríem pitjor que abans". "La constitució d'unes noves 'Càmaras' agràries a nivell pro- vincial i local —digué Josep Riera en l'assemblea celebrada a Mataró— no faria més que perpetuar l'antic verti- calisme, ja que el que es pretén amb elles es controlar el pagès'"'.

Un últim aspecte que al Maresme preocupa molt és el que pot succeir amb el patrimoni sindical, fins avui .a mans de les "Hermandades de Labra- dores". De cara a això, com-a primer pas abans de la seva reconversió en cooperatives, pel Maresme ja s'estan recollint signatures dels presidents de les "Hermandades" en un document que ve a ser una declaració i accepta- ció dels principis democràtics de lliu- re reunió i associació. En concret, allò que signa i es compromet a com- plir l'antic jerarca és deixar els locals a tots els pagesos, defensar el dret de reunió i associació davant qualsevol organisme superior, lluitar perquè els actuals locals sindicals es transformin en una entitat cooperativa oberta a tots, i crear una comissió de pagesos presidida per un censor de comptes, per estudiar tot allò que es refereix a la comptabilitat i economia de la "Hermandad"'.

És un fet —i la primera assemblea general celebrada a Mataró és indica- tiva— que el pagès del Maresme s està organitzant i aviat serà una més de les forces cabdals per reorganitzar el país, per racionalitzar-lo,

TONI A. SERRA

Davant la convocatòria de la II Plenària

Davant la convocatòria de la II sessió plenària de l'Assemblea de Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya, Confederació Sindical de la CONC, Front Nacional de Catalunya, Federació So- cialista de Catalunya—PSOE, Partit Socialista de Catalunya (R), Par- tit Socialista de Catalunya (C), Partit Socialista Unificat de Catalu- nya i Unió General de Treballadors, han fet públic un document adreçat a les diferents delegacions membres de l'Assemblea. El do- cument comença fent les seguents consideracions:

"y— Malgrat no compartir la decisió presa en la darrera Permanent, acceptem la convocatòria feta per aquest òrgan amb plena ca- pacitat de decisió i perquè ens sentim co-responsables del pas- Sat, present i futur de l'Assem- blea de Catalunya. Creiem im- portant, però, destacar aspectes d'aquesta convocatòria que po- den caracteritzar negativament el seu desenvolupament.

"'a) En primer lloc, les caracterís- tiques que tingué la prepara- ció de la I Sessió i l'intent, no reeixit, de celebrar la Il en 1973, no s'han donat aquesta vegada: convocatòria unità- ria quant a procediment, ob- jectius polítics, criteris de re- presentativitat i moment de la celebració: la I Sessió fou precedida de tres documents i l'intent no reeixir de ta II de dos documents unitaris i fruit d'un treball de discussió col- lectiva, sorgits en el primer cas de la Comissió Preparatò- ria i en el segon cas de vàries Comissions Permanents (de la Vi a la X, la de la detenció dels 113).

Calia que la present convoca- tòria hagués estat presidida per aquelles formes, objectius i condicions.

"b) En segon lloc, la decisió per concretar la celebració de sessions plenàries havia estat presa, en els dos casos prece- dents, en forma unànime, en reunions d'una participació quasi total de tots els inte- ressats en el primer cas, i de totes les delegacions en el se- gon, la qual cosa garantia la plena —co-responsabilització en el treball a realitzar. Ara, la decisió de convocar la II Sessió ha estat presa en una Permanent amb l'assistència només d'un terç del total de delegacions de l'Assemblea de Catalunya.

"'ç) En tercer lloc, la discussió encetada no pot esgotar-se satisfactòriament en aquests moments marcats per l'ex- pectativa davant les prope- res eleccions.

"l— No és fàcil per a l'Assemblea de Catalunya, en aquests moments de dificultats i perills, amb la manca de condicions plena- ment democràtiques en què cal continuar la lluita per les lliber- tats, per l'Estatut del 32 i per l'amnistia total, amb l'existèn- cia d'opcions polítiques dife- rents en el seu si i exigències del moment polític enteses de maneres diverses, oferir orien- tacions unitàries al poble de Ca- talunya. Però això no justifica deixar de banda allò que vés substancial en les discussions en el si. de l'Assemblea de Catalu-

nya: "la primera tasca consis- teix en trobar els punts de con- vergència". En l'Assemblea de Catalunya estem tots per trobar allò que en el marc dels quatre punts és comú. Les expressions polítiques, les campanyes i mo- bilitzacions fruit d'aquest ente- niment unitari és el que ha do- nat i donarà força a l'Assem- blea de Catalunya, en la mida que la seva funció és ser ''ex- pressió del poble català en llui- ta".

"La gravetat del moment polític, el perill de contribuir involun- tariàment a la desorientació del nostre poble i la urgència d'institucionalitzar democràti- cament les nostres llibertats nacionals, concretades en el restabliment de la Generalitat amb la Presidència, el Consell i el Parlament, l'Assemblea de Catalunya no els afrontarà cor- rectament confonent les seves funcions amb les dels partits, ni auto-atorgant-se la represen- tativitat de tot el poble de Ca- talunya.

"Aquests objectius, la consecució dels quals ha de comptar amb el més ampli suport del poble de Catalunya, exigeixen com a pas previ un ampli debat popular, que precedeixi l'acord unànime en el si de l'Assemblea de Cata- lunya i, més enllà, un seriós dià- leg i entesa amb la resta de for- ces polítiques i socials demo- cràtiques."

La segona part del document conté

una proposta de formes de treball de la I Sessió Plenària:

""I— Tenint en compte les condicions en les quals s'ha fet aquesta convoca- tòria, el moment polític i l'exigència que els acords que es prenguin siguin fruit d'un ampli debat que ha d'arri- bar a tots els indrets del nostre po- ble, proposem que la ll Sessió Plenà- ria tingui dues reunions de treball, la d'obertura el 29 de maig i la de clo- enda a celebrar durant la segona quinzena de juny.

"ii— En la reunió d'obertura caldria definir, de forma unitària, el punts de discussió, els elements per garantir un ampli debat (documents de dis- cussió, propostes, etc.), els criteris de convocatòria per a la segona reunió (assistència, data, etc.), i nomenar les comissions de treball corresponents".

PROPOSTA D'OBJECTIUS POLÍTICS

El document acaba amb una pro- posta d'objectius polítics per a la II Sessió Plenària, que resumeix així:

""l— Valoració del treball realitzat per l'Assemblea de Catalunya.

"I— Anàlisi del moment polític.

"II— Vigència dels quatre punts i la Seva ratificació com a punts progra- màtics. Continuitat de les mobilitza- cions unitàries per tal d'assolir l'am- nistia total, les llibertats sense exclusions i l'Estatut d'Autonomia.

"IV— Manteniment ú potenciació de la campanya ''Volem l'Estatut" com a instrument en mans del poble de Catalunya per recuperar les ins- titucions d'autogovern.

"V— Definició del paper de l'Assem- blea de Catalunya en el nou marc his- tòric."

EL SENYOR CABALLERIA PLA VOL CANVIAR DE "TERCIO"

De la Cros a cenmdidat de Fraga

BADALONA (E.J. Ricart).- Isidre Caballeria Pla, número vuit de les llistes de Barcelona de la "Alianza Popular". Ex-cap de personal de la fàbrica ''Cros'' a Badalona, tinent d'alcalde d'Hisenda —elegit pel "tercio sindical" l'any de la picor— i alcalde de Badalona després de la mort del gloriós Felipe Antoja Vigo.

El senyor Caballeria vol canviar de "tercio". Ja ho deia ell, quan tes pri- meres manifestacions per l'amnistia, uns quants mesos després de la mort d'en Franco, a la plaça de la vila: "Nois, això està canviant".

Fins aleshores en Caballeria, que havia passat molt desapercebut da- vant de la població, com una mena de funcionari gris, tret de l'escàndol del port esportiu —ell en va ser un dels més aferrissats defensors—, era, seguint la tradició començada ja a principis de segle, l'home de la "Cros" a l'Ajuntament de Badalona. Però des de les grans mobilitzacions que van seguir a la mort d'en Franco va començar a llaurar-se una certa imatge "reformista", molt d'acord amb el moment polític. Tot era ques-

tió de combinar la "mà dura" (com per exemple ordenar a la Guàrdia Ci- vil d'intervenir en una pacífica mani- festació dels veins del barri de "'Vi- viendas del Congreso", que com us podeu suposar va acabar a garrotades, amenaçar l'Assemblea Democràtica de Badalona quan aquesta havia or- ganitzat una manifestació davant de l'Ajuntament per demanar la seva dimissió, després que una altra mani- festació pels problemes escolars, que va aplegar més de tres mil persones, fos esbandida violentament per la Guàrdia Civil: fins i tot amb insinua- cions, en una reunió amb represen- tants d'aquella Assemblea, que en cas que dosistissin de la convocatòria ell podria "fer alguna cosa" pel corres- ponsal a Badalona de "El Correo Ca- talàn", que havia estat detingut per la

ar. EES...

el poble català ern llesta

gúents acords:

que es legalitzi tots els partits.

en curs.

1932.

policia un dia abans per una informa- ció que va sortir en aquest diari) amb la diplomàcia (entrevistes amb associacions de veins, demanar al ple de l'Ajuntament l'adhesió al Congrés de Cultura Catalana, la legalització de tots els partits, tot i que ell sabia per- fectament que els del "búnquer" s'hi oposarien, —etc.) Mantenia fins fa molt poc bones relacions amb l'ex- governador de Barcelona, Sànchez Teran. Algú va dir també que simpa- titzava amb algun grup de la dreta catalana.

D'uns mesos ençà, es destapava a la premsa una altra olla, la corrupció a l'Ajuntament de Badalona. Falsifica- ció de nòmines dels funcionaris, subs- tracció de materials emmagatzemats en el Dipòsit Municipal per part de regidors, utilització de la Brigada Mu- nicipal per adobar cuines, escales

—com és el cas d'un fill d'en Caballe- ria—, O fins i tot transportar materi- als de construcció fins a finques de Tarragona, són alguns dels casos més coneguts i comentats a la premsa.

d t L ig, pa gr a - 7 : Ta pe, 47 Saó ss T qued

COMUNICAT DEL COMITÈ EXECUTIU DEL PSUC

Noa rega poe Pe

Deturar la violència

Reunit en sessió plenària amb el Secretariat de la Comissió Electoral, el Comitè Executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya ha pres els se-

1r. Expressar el seu sentiment per totes les morts i violències esdevingu- des a Eushadi durant els darrers dies, com també la seva solidaritat amb les justes reivindicacions del poble basc.

2n. Reiterar l'exigència que es posi en llibertat tots els presos polítics i

3r. Cridar els comunistes, els treballadors i demòcrates de Catalunya en general, a evitar qualsevol forma de topada amb la força pública o de violència, que només pot afavorir en aquest moment els qui volen im- pedir la celebració de les eleccions i tallar el procés de democratització

4t. Saludar la iniciativa i l'esperit de sacrifici mostrat pels militants del PSUC en l'activitat pre-electoral, i estimular-los a aconseguir en la campanya electoral pròpiament dita, que s'obre dilluns 23, centenars de milers de vots per a les candidatures del PSUC per al Congrés i fes candidatures unitàries per al Senat "Per l'entesa dels catalans", que han de fer de les eleccions a Catalunya un plebiscit a favor de l'auto- govern a partir dels principis i institucions configurats en l'Estatut de

Barcelona, 20 de maig de 1.977

També hi ha l'afer de Can Ruti, una fosca operació financera de compra de terrenys per a la construc- ció de la Residència de la Seguretat Social, amb la qual més d'un regidor es va embutxacar milions. Aleshores el senyor Caballeria era tinent d'alcal- de d'Hisenda. També per tot això li cal canviar de "'tercio".

Primer semblava que potser faria

: tractes amb la "Concòrdia" d'en Sa-

maranch —és diputat de Barcelona i amic del José Antonio—, però, com ell mateix va manifestar a la premsa el dia que va dimitir d'alcalde de Ba- dalona, "això de la Conocòrdia no és una cosa seriosa. éOn heu vist un partit en el qual el seu cap ja no es vol presentar com a candidat2" A ell li sembla que la "Alianza Popular'" ho és, de seriosa, sobretot si s'està en la seva "ala esquerra" tal com va ma- nifestar el dia de la seva dimissió. l és que voler canviar de ''tercio'' es- tant a l'esquerra d'en Fraga és una cosa molt seriosal

a ea a a Be Et al a a i a le Erra erra er ra ps rr rra era grs

Ra ————í—íÉ—éÉ—ÉíÉéÉéÉé—é—Éé—éé—É—É—É———íi———í—íÈÉ ÉS 23/29-5-17 / treball / nàgina 7

EDITA: JOAN BUSQUET IJ DURAN

Fin. Graficas — Dep. Leg.

B 16948-77

Senador dels immigrants

CAJNDEL, POPULAR SEMNSE ALQUÍNMIA

"Qué classe de ganado es éste: èturistas, ladrones, elementos sub- versivos, procuradores en Cortes2'". Aquesta frase, publicada al lli- bre "Viaje al Rincón de Ademuz" costà a Francesc Candel, alias El Candel, un judici: "insultos leves a la més alta Magistratura del Estado". Candel, en la vista, va intentar explicar que la paraula '"ga- nado'" significa també reunió de gent, segons el diccionari, però l'ar- gument no va quallar i va perdre. Avui, més de deu anys després, aquell "ganado'' haurà de cedir els seus escons als qui els hagin gua- nyat per sufragi universal. l un d'aquests guanyadors pot ser, ha de ser, Francesc Candel, de la candidatura al Senat per l'Entesa dels

Catalans.

LLIBRES PERSEGUITS

El Candel acaba de publicar ''Ba- rrio"', el seu llibre número 34. "Don- de la ciudad cambia su nombre'" li donà definitiva popularitat, a les dar- reries de l'any 1957, i "Els altres catalans" esdevingué super-vendes, i un dels assaigs més celebrats de la nostra literatura actual, l'any 1964.

—Pocs llibres meus s'han escapat sense cap tall— diu Francesc Can- del.

"Encara més sobre els altres cata- lans" va estar prohibit dos anys. "Los que nunca opinan" va ser segrestat l'any 1971. "Ser obrero no es ningu- na ganga''", quatre anys segrestat, del 69 al 73.

—Sembla que la decisió de segrestar "Ser abrero no es ninguna ganga'' la prengué personalment Fraga, llavors ministre d'Informació i Turisme. Sembla ser que Fraga havia de mar- xar a VVashington i l'Administració li donà a llegir el llibre de Salvador Pà- nilcer "Conversaciones en Madrid"' i

el meu. M'expliquen que Fraga auto-

ritzà "Conversaciones en Madrid" i

va dir que el meu el prohibissin per-

què estava escrit per un home situat enfront d'ells.

—l com et veus tu, senador, allà al Costat de l'Arias, coincidint amb el Fraga pels passadissos...

—Home, m'ho plantejo amb sereni- tat i equanimitat. Sempre intentaré que sigui la dialèctica l'arma que es- grimeixi, encara que ja saps que ells han emprat d'altres dialèc- tiques. Eduard Tarragona sempre ex- plica que, quan estava a les Corts, en finalitzar les sessions, l'agafaven pel passadís els grups feixistes i l'ame- naçaven, des de tallar-li els collons fins el que fos.

"Un cop has explicat a l'immi- grant que fer-se Català no signi- ficava trair ni la seva terra ni la seva gent, l'immigrant ho en- tén",

pàgina 8 / treball / 23/29-5-77

—Si a l'Eduard Tarragona li passava això, ja et pots calçar...l

—Aquí està: és clar que també con- fies que l'estructura del país se- rà més democràtica i aquests vàndals de porres i cadenes no podran actuar amb tanta impunitat.

Endemés dels esmentats segrests, Francesc Candel ha tingut d'altres processos i multes per raons politi- ques. Els darrers cops que ha rebut, però, van ser. de porra precisament.

—Fa poc d'això. Va ser en una ma- nifestació del barri, mentre estàvem parant el tren aquest que passa per aquí. La policia va carregar d'una manera que, com ens té demostrat aquests dies, sembla que més que a complir un objectiu, desembarassar la via en aquell cas, vagin a capolar la gent.

A Francesc Candel, una de les vega- des que passà per Via Laietana, l'in- terrogà Olmedo, precisament, diu ell, cap d'una secció de la Social ano- menada més o menys Brigada Antíi- catalanista. El Candel, a alguna de les seves novel.les, parlà de la policia.

—Bé, eren uns temps de denúncia i a voltes es tractava de colar una pa- rauleta. Un dels cops, l'any 58, vaig anomenar dictadura al règim i als de la censura se'ls passà. Sobre el que deies, sí, el que vaig fer va ser expli- car al llibre "Dios, la que se armól", que el Creix havia anat a Nordamèri- ca a aprendre mètodes anti-comunis- tes amb l'FBI.

CANDEL l EL PSUC

—És cert que a Montserrat no vaig arribari-hi a temps. Ara, què vols que et digui, de coses polítiques que he fetl Un ha llençat les seves octave- tes quan la cèlebre vaga de Reconci- liació, en la qual els qui més papers van tirar van ser els del PSUC i es van imprimir a casa meva. Quins jaleos van haver-hil Van caure alguns i des- prés jo guardava la multicopista. Des- prés, amb l'autorització del PSUC al FLP ("'Felipes") vaig passar la mà-

quina a aquests últims, que també van caure i els van agafar la multico- pista, i tots els detinguts, ja saps, per aquelles coses que passen als calabos- sos, van declarar que s'havien cone- gut a casa meva i així constà als judi- cis.

A part d'això, una nit de pluja, qui això signa li portà al Candel una IBM de "Universitat", publicació del PSUC al sector, quan va caure, ara farà tres anys, gent relacionada amb l'equip que llavors fèiem la re- vista. 1. el Candel no ens va dir que no, el Candel no sap dir que no a ningú.

—Ja suposem a qui votarà Francesc Candel al Senat però, a quina candi- datura votarà per al Congrés2

—Votaré PSUC, és clar.

—Ja que som al tema, jo sé que tens moltes coses per explicar al respecte, a nivells personals. iCom vas conèi- xer López Raimundo, per exemple2

—El vaig conèixer el 64, en una conferència que vaig fer a París per als exiliats catalans. Era a l'alcaldia de Saint Denis, concretament, Sense dir-me el nom em donà expressions per a l'Angel Carmona. Quan li vaig demanar de part de qui, es va posar a riure i no m'ho va dir. Després he comprès que no em volia compro- metre, perquè aquestes coses sempre acaben sabent-se. Al cap d'un any, vaig tornar a París, i mentre espe- rava el tren per venir cap aquí em van dir que ell m'esperava allà prop. Només havia vingut a acomiadar-nos a mi i a Xavier Fàbregas. En fer-li nosaltres l'observació que podia ve- nir a l'estació, vàrem comprendre perquè no havia vingut, per no bus- Car-nos complicacions a la tornada si de cas algú ens veia amb ell. Poc abans de morir Franco vaig tornar a estar amb ell aquí, a Barcelona.

—A l'Antoni Gutiérrez també el coneixes força, no2

—Sí, al Guti fa molts anys que el conec perquè abans, quan era metge, va visitar la meva filla, i la va posar bé, endemési

L'ENTESA CATALANA —Per què em presento2 —O per què et presenten, no2

—Sí, més aviat. Jo suposo que en unes eleccions es busca gent amb una certa imatge o significat. Suposo que haver escrit "Els altres catalans" i haver fet aquest pont entre l'immi- grant i l'home del país, fa que jo pu- gui convèncer molts immigrants d'a- quest procés d'autonomia, perquè és cert que ais immigrants se'ls ha ha- gut d'explicar això. I el PSUC ha fet molt en aquest sentit, el PSUC i els partits de base. Socialistes del PSC i PSUC , que són els qui han tingut realment contacte amb la gent dels barris. No dic que el Jordi Pujol no ho hagi fet alguna vegada. Però és que això altre ha estat continuat, ha estat una tasca de sapa, una tasca de molt de temps.

RE Ge re ts. DR o LI LES

a - Pel Premer

a 7 3 Porc P a CS

Ar PL OE OC a rr van EE

"Aquella cèlebre notícia de 'Patrono catalón despide a obrero anda- /uz' era un maquiavelisme. No és aquest el plantejament. El plante- jament és: Patró despatxa obrer. Íl punt"

—EI teu paper, si surts elegit2

—Mira, els punts bàsics de la candi- datura. Ara, si endemés de demanar l'Estatut per a Catalunya em deixen, per exemple, demanar que augmentin la jubilació als vells, doncs ho dema- narem, perquè la majoria ho demana. A ver si cuando usté sea senador —bé, no diuen senador perquè no ho saben exactament— me aumentan la paga.

No sé si això són atribucions d'un se- nador, però si ho són, doncs ho re- clamaremi

—Per què interessa a l'immigrant l'Estatut d'Autonomia, Candel2

—Mira, recordant l'Estatut del 32 i l'actuació de la Generalitat, el poc temps que va actuar, veiem que va fer una tasca extraordinària res- pecte a la pedagogia. l un se'n recor- da, encara que era petit, d'aquestes coses. Als immigrants que llavors érem a les Cases Barates, la Generali- tat ens va guarir el tracoma dels nens, va fer bones escoles: no sé, tot això és quelcom que tornarà, millorat.

—S'empassen, els immigrants, això del lerrouxisme2

—Afortunadament, no: però perquè hi ha hagut també l'ofensiva dels par- tits de voluntat catalana i de gran ba- se popular, si no, molts immigrants ingenus s'ho haguessin empassat, i amb això no vull culpar la gent sen- zilla. La dialèctica els atordeix i els acaba de ficar en qualsevol dispara- dor Ja veus que fins i tot aquestes co- ses abstractes que expliquen fins els d'Alianza Popular, on tot són millo- res... Llavors hi ha els lerrouxistes,

els qui diuen a l'immigrant, bé, vosté ha vingut a Catalunya i ha treballat, per a qui2: per a l'empresari català. l per aquí els acaben d'atordir. En això cal molta cura perquè això ho van començar certs partits d'esquer- ra com el PSA, etc. Aquella cèlebre notícia de Patrono catalón despide a obrero andaluz era un maquiavelis- me. No és aquest el plantejament. El plantejament és: Patró despatxa obrer. Í punt.

—Això de "'és català qui viu i treba- lla a Catalunya'' és'interpreta com un favor o realment respon a la realitat d'una manera natural, entre ''els al- tres catalans''2.

—Jo trobo que la definició és pota- ble, malgrat que es puguin fer inter- pretacions de generositat o paterna- lisme. És molt difícil fer una defini- ció. Una persona pot recordar tran-

quil.lament la seva terra, ajudar-la si hi torna, o des d'aquí indirectament, i alhora estar en un país com Catalu- nya i no destorbar la marxa d'aquest país en els problemes essencials, que són la recuperació de la seva perso- nalitat, de la seva cultura, etcètera. Un cop has explicat al immigrant que fer-se català no significa trair ni la se- va terra ni la seva gent, l'immigrant ho entén.

Francesc Candel, immigrant proce- dent del Racó d'Ademús. A Barcelo- na des de petit, sempre resident a la zona de Can Tunis i Port, practicant de mil-i-un oficis, autodidacte, escrip- tor i, després del 15 de juny, senador. Perquè el '"ganado'' sigui realment una "reunió de gent".

ANTONI B.

Es NET TI DE TEC

Mg.

La festa del P

ai À

SUC a Gràcia

5 EAP" ST PET ET Dies fi LT Jean

4 sn

nal

Diumenge, dia 22, a la plaça del Sol, del barcelonr barri de Gràcia, es va fer, durant tot el dia, una festa del PSUC. Al ma- tí va haver-hi sardanes, a migdia una festa infantil, dinar i, a la tarda, representació de "'Tractes són tractes" de Brecht, ac- tuació de Celdoni Fonoll i de l'Oscar Mas, que va interpretar Vivaldi a la guitarra. Parlaren Jordi Romero, Xavier Folch Josep Benet, Paco Candel i Rafael Ribó. Després, sopar popular i ball. Tot el dia la plaça va estar plena de gent. Hi passa-

ren milers de persones.

ASTELL

i PROLETARIS DE TOTS ELS PAiSOS:

ÒRGAN CENTRAL DEL PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA

UNIU-VOS'

TRADUCCION DE ALGUNOS ARTICULOS DEL NUMERO 482 DE TREBALL CORRESPONDIENTE A LA SEMANA DEL 23 AL 29 DE MAYO DE 1977

Precio: 6 pesetas.

La campafia electoral ha empezado, ahora ya de forma ofi- cial. Dentro de tres semanas se celebraràn en Espafia , por pri- mera vez después de cuarenta afios, elecciones parlamentarias. No seràn todavía unas elecciones totalmente libres pero sí unas elecciones decisivas para el futuro de Cataluíia y de Espafia.

Serén un hito crucial para ganar la libertad sin exclusiones, para conseguir la amnistfa, pera lograr la correlación de fuerzas imprescindible para obtener el Estatuto, para resolver en un sen- (ide orogresista la crísis económica. Para cambiar la vida. Los franquistas /o saben. Por eso quieren impedir las elecciones o que estas se celebren en un clima de míedo y de temor que les dé el triunfo y les permita volver atrés la rueda de la historia.

Es imprescindible que no lo logren. Que las fuerzas demo-

— (ULMINAR

E JUNI

crúticas ganen. Que los comunistes obtengan un importante nú- mero de votos. Sólo así seré posible culminar el proceso demo- eratizador e iniciar un verdadero cambio que devuelva a los trabajadores y al pueblo los derechos arrebatados por el fran- quismo.

Muchas cosas se han conseguido en poco tiempo. Ahora mismo, cinco de los patriotas vascos condenados en el proceso de Burgos acaban de salir de la càrcel y todos o la mayorra de /os presos pueden salir en los próximos días. Es un signo de los tiempos. Tiempos de democracia y de libertad que es necesario ganar de forma total, y que es necesario consolidar. Para que no vuelva la represión y la dictadura. Para que el pueblo de Catalu- fa y los pueblos de Espatia puedan ser, por fin, totalmente li- bres. Y determinar libremente su futuro, un futuro que ahora se decide, en las elecciones del 15 de junio.

EL PROCES0——

ELEGIORAL

El secuestro del industrial vasco Javier de Ybarra es, por ahora, el último de los actos de una campafia de signo deseseta- bilizador que tiene como objetivo impedir que las elecciones convocadas para el 15 de junio puedan celebrarse en el clima de serenidad imprescindible para que, a pesar de sus limitaciones, sean un reflejo de voluntad popular.

Las mismas fuerzas que provocaron la matanza de Atocha y que estén directamente o indirectamente vinculadas a acciones recientes de signo violento tratan ahora de extender por todo el país la espiral de violencia desencadenada en Eushadi, que ha causado la muerte de seis personas y numerosos heridos. Las gra- vísimas provocaciones al Ejército, los atentados contra la vida de funcionarios del orden público y contra establecimientos poli- ciales, las agresiones indiscriminadas contra los ciudadanos y otros actos violentos responden a un plan de provocaciones de la extrema derecha, que acude a la conspiración y al complot con el fin de liquidar el proceso democratizador.

Y todo ello en el marco de una grave Crisis económica que 'los conspiradores, que son sus principales responsables, preten- den capitalizar en beneficio propio.

Nos encontramos, pues, ante una situación muy grave que puede convertirse en dramàtica en los próximos días, a medida que se acerca la fecha de la celebración de las elecciones, si no se para la ola de crímenes y violencia desatada por la reacción.

Y quien primeramente ha de hacer todo lo posible para pa- rarla es el gobierno del presidente Suàrez. Este vive hoy un mo- mento difícil. Es un gobierno nacido del franquismo que, por esta razón, no puede alegar ni ha podido obtener la legitimidad de tas urnas. Es también un gobierno golpeado duramente por su derecha, con la cual había pactado un proyecto de reforma que la lucha del pueblo había desbordado. Es un gobierno obligado a moverse en un equilibrio cada vez més inestable entre las legíti- mas exigencias populares y las irresponsables maniobras del "bunter'" económico, político y militar. Es un gobierno debili- tado que actúa con vacilaciones y ambigúedades. Su debilidad estimula a los "ultras", sus ambigúedades y vacilaciones decep- cionan a las fuerzas democràticas y al pueblo.

(pasa a la pàgina siguiente.)

-8g-

Es éste un difícil equilibrio que puede romperse. O bien en favor de los "ultres", que, eliminando a Suérez, liquidarían el proceso democratizador, o bien en favor de la democracia. Por este motivo son tan importantes las elecciones: para romper el equitibrio en favor de la democracia. Y por esta razón los "ul- tras-ultras" y los "ultras'" de Alianza Popular han emprendido el camino de la tensión desestabilizadora: que no haya elecciones y si las hay que gane el voto del miedo, esta es su inconfesada con- signa.

Por este motivo es preciso considerar como un paso adelan- te importante las medidas de excarcelación dictadas por el últi- mo Consejo de Ministros y valorar como positiva la reciente de- claración del gobierno ya que contiene la promesa firme de pro- seguir la normalización política y conseguir la convivencia de- mocrítica a través de las elecciones. Y por ello es necesario insis- tir en la urgencia de la amnistia total y de la legalización de to- dos los partidos, condiciones imprescindibles para unas eleccio- nes libres, como también en la adopción de medidas que permi- tan avanzar seriamente hacia la institucionalización de la auto- nomfba de las nacionalidades y regiones espafiolas.

El gobierno es, pues, quien primero ha de cerrar el paso a la provocación reaccionaria. Pero no sólo el gobierno: también los trabajadores y el conjunto de fuerzas y sectores democràticos. Asistimos estos días a intentos falsamente revolucionarios de responder a la violencia con la violencia y oímos gritos irrespon- sables que invitan a salir a la calle o a desencadenar acciones que

—ELEbIÓ LIBE

"Las víctimas de ambos bandos que han caído estos d'as en el País Vasco nos recuerdan que la amnistía, la libertad de los presos, es un requisito indispensable para la normalización de la vida política de nuestro país, para que hayan elecciones libres, para que podamos avanzar verdaderamente hacia la reconcilia- ción, hacia una democracia que permita dirimir las diferencias políticas, las diferencias de clase, en un clima civilizado que suprima para siempre la sangre, la violencia y la guerra entre hemanos" dijo Gregorio López Raimundo al recordar los luctuosos acontecimientos del País Vasco, en el transcurso del primer mitin comarcal del PSUC en el Maresme.

Més adelante serialó que "se comprende que en el País Vas- co salgan a la calle cientos y miles de trabajadores, de ciudada- nos, que quieren que salgan de las càrceles sus hermanos, y se comprende que demócratas, trabajadores y ciudadanos de otras partes de Espafia intenten también manifestar así su solidaridad con ese pueblo que lucha por esas reivindicaciones tan justas"', Pero, en este momento, afiadió, "son los sectores més reacciona- rios los que quieren aprovecharse de las manifestacions para pro- piciar la violencia a fin de impedir que haya elecciones".

"No queremos cambiar presos por muertos" subrayó ha- ciendo suya esta frase acufiada por los vascos. "Lo que quere- mos es que haya libertad, pero para que haya libertad es necesa- rio que haya elecciones. Haremos todo lo que esté a nuestro al- cance para conseguir la libertad de los presos antes de las elec-

ciones, pero si no lo conseguimos lo intentaremos a través de las '

(viene de la púgina anterior.)

puedan contribuir decisivamente a deteriorar el proceso electo- ral o a poner en peligro la realización misma de las elecciones. Y vemos con preocupación como fuerzas democràticas amenazan veladamente 0 explícitamente retirarse de las elecciones —demà- gógicamente, porqué no piensan hacerlo— o bien colocan en el

ans saco al gobierno del presidente Suérez y a Alianza Popu- ar,

7 Hay que afinar mucho en una situación como ésta: los tra- bajadores y los sectores populares tienen més interés que nadie en que puedan desenvolverse con normalidad las elecciones del 15 de junio como el único camino, hoy por hoy, para avanzar hacia la conquista total de la libertad Y su posterior consolida- ción. Sólo ganando las elecciones para la democracia es posible cerrar el paso a las fuerzas més reaccionarias y, concretamente, a

Alianza Popular, que constituye el enemigo principal de la liber- tad.

Esta es nuestra política, consecuente con nuestra trayecto- ria revolucionaria: hacer todos los esfuerzos que estén a nuestro alcance para culminar el proceso electoral Y Conseguir, de esta manera, el trànsito pacífico hacia la democracia, Y hacerlo Como una fuerza de orden democrútico capaz, por esta misma razón, de actuar con la mayor energia contra cualquier intento de involución o de retorno a la dictadura.

JOAN BUSQUET

PARA LA— IH

elecciones, consiguiendo una mayoría para las fuerzas que recla- man la amnistía total". Los aplausos, los gritos de "PSUC" de las dos mil personas que, a pesar de la intensa lluvia, se acerca- ron a oir lo que decian los comunistas, llenaron el Palacio de Deportes de Mataró.

Antes habían tomado la palabra Antoni Cuadras, —que pidió un minuto de silencio como serial de duelo y de protesta por los muertos de Eushadi—, José Luís López Bulla, Agustí Valdé, Isabel Vicente y Jordi Solé-Tura.

José Luís López Bulla, dirigente obrero y miembro del Co- mité Ejectutivo del PSUC, y candidato por Barcelona al Congre- so de Diputados, centró su intervención en un detallado andlisis del "plan de saneamiento económico y de responsabilidad nacio- nal'" que proponen los comunistas como única medida acertada para salir de una manera progresista de la crisi. Esta alternativa, dijo, que es de interés tanto para los trabajadores como para la pequefia yY mediana empresa Y para los comerciantes Y otras ca- pas populares, sólo podrà realizarse con el voto democràtico.

"El voto democrítico es garantia de éxito, el voto comunista es garantia de victoria."

Agustí Valdé, secretario general de la Federación Comarcal del Maresme del PSUC, también candidato para el Congreso, remarcó las deficiencias específicas que hay en nuestra comarca y las opciones sectoriales que ha propuesto el PSUC a nivel de urbanismo, jubilados, payeses, pescadores, pequefios industriales

J comerciantes, ademés de las que afectan de lleno a los trabaja- ores,

(pasa a la púgina siguiente.)

Sobre la mujer, la mujer que durante estos cuarenta afios ha sido considerada "guardiana de la paz del hogar", habió exten- samente Isabel Vicente, reconociendo que "nuestro partido no es aun el partido de la liberación de la mujer, pero esperamos que pronto lo sea". En su intervención hizo referencia a los par- - tidos como''Alianza Popular", que aun dejan a la mujer margina- da dentro de la sociedad: '"Es preciso desenmascarar a los falsos democratas'" mientras el público empezó a gritar el tantas veces repetido eslogan de "Fraga el pueblo no te traga"'.

Fue Jordi Solé-Tura quien resefió la gran tarea que ha hecho el PSUC durante estos afios de dictadura. Dijo que Catalufia y el resto del Estado se encuentran en una situación favorable, "aho- ra que nos acercamos a la conquista de la democracia", porque existe en nuestro país un gran partido obrero, catalan, marxista y revolucionario, hermano del PCE, y ambos son puntales para conseguir la democracia total y avanzar hacia el socialismo en li- bertad.

Cerró el acto el secretario general del PSUC, Gregorio Ló- pez Raimundo, que hizo un andlisis de la situación política: De las condiciones en que se encuentra el País Vasco, de los inten- tos de los ultras de provocar un alzamiento del Ejército, una "'pi-

(viene de la púgina anterior.) 8

nochetada'"', de la necesidad de centrar todos los esfuerzos en las Próximas elecciones "porque si éstas no son auténticamente democraticas, las que se realicen después de fa promulgación de la Constitución sí que pueden ser una expresión auténtica de la soberanía popular". Recordó que los comunistas estaban en fa- vor de un pacto constitucional como medio para salir de la crisis económica de una manera progresista. "Tanto antes como des-

pués de las elecciones el PSUC continuaró haciendo política uni- taria", afiadió Gregorio López Raimundo al referirse a la candi- datura unitaria para el Senado, y calificó de "decisión gravísi- ma'" la postura adoptada por Unió Democràtica de Catalunya al desistir de participar con los comunistas a la hora de presentar una sola candidatura que tendría a Cataluna el caràcter de ple- biscito.

Los cantos de "La Internacional" y "Els Segadors" pusie- ron fin a este acto de masas que ha de verse multiplicado a cor- to plazo.

TONI A. SERRA

UNAS ELECCIONES PARA LA DEMOCRÀCIA

— LOS INTERVENTGRES

Es necesario que estas elecciones sean tan democrúticas co- mo sea posible. Uno de los medios para conseguirio es el nom- bramiento de interventores que, representando a los diversos partidos, controlen el proceso electoral.

Todo elector puede ser interventor en la misma "provincia" donde esté censado. Todo aquel que pueda ser interventor ha de notificar al partido sus datos personales, el número del D.N.I. Y ta mesa donde le corresponda votar.

El partido le facilitarà una credencial que habrà de ensefiar al presidente de la mesa junto con el carnet de identidad. El pre- sidente lo comprobaró con el resguado que haya recibido. En el caso que el presidente no lo hubiese recibido, el interventor tiene derecho igualmente a que se le dé posesión del cargo.

En el caso de que no estuviese presente ningún miembro de la mesa, ni sus suplentes, el interventor avisaró a la Junta de Zo- na por medio de un agente de la autoridad que se encuentre més

próximo.

A las ocho y media de la mariana ha de quedar formada la mesa. Del acta de constitución, el interventor ha de pedir certi- ficación (cada candidatura tiene derecho a una certificación). Si, por cualquier motivo, no le fuese librada, formularà por escrito y por duplicado la correspondiente protesta,

La votación empezaró a las 9 horas, El interventor compro- baró que las urnas esten bien precintadas y totalmente vacias.

El interventor velarà de forma especial por la identifica- ción (carnet de identidad, pasaporte, permiso de conducir o do- cumento.público provisto de fotografía) de los votantes, y cons- tataró su inclusión en las listas del censo.

Se confeccionaró una lista de los votantes por orden de emi- sión de voto.

Ante cualquier duda en la identificación del votante, el in- terventor reclamar al presidente y la mesa decidirà por mayo- ría. Es necesario que después conste la protesta en el acta.

Durante toda la votación es preciso que hayan papeletas de todas las candidaturas que, en ningun caso, podrón estar encima de la mesa donde se encuentre la urna, sinó en un lugar suficien- temente alejado para garantizar el secreto de la votación,

Sólo podràn entrar en el local los electores, notarios, candi- datos, representantes de listas, apoderados, los miembros de las juntas electorales, jueces de instrucción o sus delegados,

(pasa a la púgina siguiente,)

- qd-—

(uiene de la pàgina anterior.)

Nadie podrà entrar en el local provisto de armas. Ni en los

locales ni en sus cercanías podré hacerse propaganda electoral.

El presidente vigilar para que se cumplan estas disposiciones Y haró constar en acta cualquier incidente.

La suspensión de la votación sólo podrà ser acordada por el

presidente, ya sea por propia iniciativa, o bien por iniciativa del interventor, en el caso de que las circunstancias impidiesen la libre emisión de los votos. Esto supondré la inmediata destruc- ción de las papeletas depositadas en las urnas. .

Cada elector ha de dar al presidente dos sobres, uno para el Senado y el otro para el Congreso.

A las 20 horas, el presidente anunciarà el cierre de la vota- ción. Acto seguido procederàn a votar aquellas personas que queden en el local electoral. A continuación se depositaran los votos llegados por correo antes de las 20 horas, comprobando que los nombres de los remitentes estén inscritos en el censo electoral.

Finalmente votaràn los miembros de la mesa y los interven- tores. Es preciso remarcar que estos últimos lo harón no en la sección donde estén inscritos, sinó en aquella donde desenvuel- ven su tarea de interventores.

A continuación se firmaró la lista de votantes por todos los miembros de la mesa, lista que se habrú hecho durante la vota- ción.

Un vez efectuado esto se procederó al escrutino, y el presi- dente leerí, una por una, todas las papeletas, que serén controla- das por los interventores.

Serún votos nulos: a) votos emitidos en papeleta o dentro de un sobre no oficial. h) las papeletas sin sobre, c) aquellos sobres que contengan més de una papeleta, d) el voto para el Congreso en el cual se hubiese borrado o modificado alguno de los nombres o modificado su orden, e) el voto para el Senado en el cual se designen més de tres candidatos.

El voto en favor de una candidatura legalmente retirada se- rú considerado voto en blanco.

Ante dudas o irregularidades en las papeletas, ya sea en su contenido, ya sea en su recuento, el interventor formularó la co- rrespondiente protesta, de la cual decidirà la mesa por mayoría,

El incidente se reflejarà en el acta.

Una vez terminado el escrutinio se destruiràn, delante de las papeletas, excepto aquellas que sean de- an sido objeto de reclamación, las cuales acta y ser firmadas por todos los miem.-

personas que asistan, las claradas nulas o que hay habrún de adjuntarse al bros de la mesa.

l s obtenidos seràn expuestos en la puerta de la Beer Se daró a los interventores dos certificados co- mrespondientes a los resultados del Congreso y del Senado.

Finalmente, se redactarà el acta de la sesión haciendo cons- tar: a) nombre de los electores de la sección, b) número de vo- tantes, c) número de interventores que no figuren en la lista de la sección, d) número de papeletas leídas, vúlidas, nulas y en blanco, e) número de votos obtenidos para cada una de las can- didaturas, f) protestas y reclamaciones formuladas Y las resolu- ciones correspondientes.

De esta acta se daró certificación a los interventores.

Los cuatro certificados entregados habràn de ser transmiti- dos al local del partido, junto con los pliegos de listas de votan-

tes elaboradas por los interventores.

Los dos interventores han de procurar dividirse las tareas,

.de forma que siempre esté presente en el local al menos uno de

los dos.

En el caso de graves irregularidades a las cuales no pusiese remedio el presidente, uno de los dos interventores ha de con-

sultar al apoderado Yy, Si fuese necesario, recorrer a un notario para que dé fe,

COMUNICADO DEL COMITÈ EJECUTIVO DEL PSUC

DEIENER LA VIOLENGIA

Reunido en Sesión Plenaria con el Secretariado de la Comisión Electoral, el Comité Ejecutivo del PSUC ha toma- do los siguientes acuerdos:

1.— Expresar su sentimiento por todas las muertes y violencias ocurridas en Eushadi durante los últimos d'as, así como su solidaridad con las justas reivindicaciones del pue- blo vasco.

2.— Reiterar la exigencia de que se ponga en libertad a todos /os presos políticos y de que se legalice a todos los partidos,

3.— Llamar a los comunistas, a los trabajadores y de- mócratas de Catalunya en general, a evitar cualquier forma de choque con la fuerza pública o de violencia, que sólo puede favorecer en este momento a los que quieren impedir la celebración de las elecciones y cortar el proceso de de- mocratización en curso.

4.— Saludar la iniciativa y el espíritu de sacrificio mos- trado por los militantes del PSUC en la actividad preelecto- ral, y estimularles a lograr en la camparia electoral propia- mente dicha, que se abre el lunes 23, centenares de miles de votos para las candidaturas del PSUC para el Congreso y las candidaturas unitarias para el Senado "per l'entesa dels ca- talans", que deben hacer de las elecciones en Catalunya un plebiscito a favor del autogobierno a partir de los principios e instituciones configurados en el Estatuto de 1932.

Barcelona, 20 de mayo de 1977

El Comité Ejecutivo del PSUC